Una proposta interessant

El nom no fa la cosa, diuen a Dret, i s’ha d’esperar que sigui la substància la que determini la justificació del nom, però d’entrada la proposta de govern de Pedro Sánchez és interessant perquè conjuga trajectòries de prestigi en el seu àmbit professional amb polítics d’experiència en una barreja transversal tant des del punt de vista generacional, com en el seu origen territorial o en el currículum personal. Sánchez el va presentar com un reflex de la societat espanyola, que aspira a la modernització amb una aposta progressista i també europeista. D’entrada sí que ha complert les promeses de paritat, fins al punt que hi ha més dones, onze, que homes, sis, i a més ocupen carteres tan transcendentals com la vicepresidència, Economia, Defensa, Hisenda o Educació i també Justícia i Administracions Públiques, que tindran un paper important en la gestió de la crisi catalana, on ha col·locat una fiscal progressista pròxima al jutge Garzón i una militant del PSC de la seua estricta confiança. És significatiu que hagi recuperat carteres com Transició Ecològica, assignada a una experta en el canvi climàtic, Cultura i Esport i també Ciència, Innovació i Universitats, per a la qual ha designat l’astronauta Pedro Duque, l’aportació que més crida l’atenció del nou govern al costat de l’escriptor i periodista Màxim Huerta al capdavant de Cultura. Ha optat per professionals d’èxit i de prestigi com els citats o el jutge Grande-Marlaska a Interior al costat de dirigents de la seua estricta confiança com Ábalos a Foment, Robles a Defensa o la vicepresidenta Carmen Calvo, i manté la tendència dels governs socialdemòcrates per una aposta per l’ortodòxia a les carteres econòmiques, amb l’elogiat fitxatge de Nadia Calviño, que deixa la Comissió Europea per ocupar-se d’Economia, i progressisme a les carteres socials, on hi ha una aposta clara per les polítiques d’igualtat i combatre la pobresa infantil o la violència de gènere. Completa el cercle el lleidatà Josep Borrell per a Afers Exteriors amb una trajectòria tan inqüestionable com la fòbia que desperta en alguns dels socis que van propiciar la moció de censura i la seua presència pot servir per calmar ànims a la Meseta i obrir portes a Europa. La proposta és interessant, però tenen poc temps i suports complicats al Congrés per demostrar el seu progressisme i l’aposta per la modernització.