Les imatges d'Estremera

La difusió d’imatges gravades a la presó d’Estremera de l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Forn i Romeva ha desencadenat una polèmica que afecta tant possibles vulneracions de la intimitat de persones privades de llibertat al ser gravades en la seua activitat diària, com la seua difusió i publicació i fins i tot la forma d’editar i presentar les imatges i la possible instrumentalització política del document. D’entrada, hi ha coincidència en el fet que es vulneren els drets de les persones quan se les grava sense haver estat informades prèviament i haver-ne obtingut el consentiment i especialment quan aquest enregistrament es fa en un espai com una presó, on el subjecte dels drets està contra la seua voluntat i privat de llibertat i qualsevol gravació és una violació redundant de la seua intimitat fins a sentir-se espiat o assetjat. A més, està expressament prohibit pel reglament penitenciari, de manera que s’ha comès una il·legalitat i els responsables de la presó d’Estremera i d’Institucions Penitenciàries hauran d’aclarir i depurar responsabilitats per aquest enregistrament. La segona pregunta és si és legítim que els mitjans que han aconseguit el document puguin difondre’l, i en cas positiu com ho han de fer.

Hi ha opinions per a tots els gustos, però és indubtable que l’enregistrament té interès i valor informatiu, que hi ha un dret a la informació i que no és la primera vegada que es divulguen imatges de personatges públics captades irregularment en la seua declaració davant dels jutges o bé durant la seua estada a la presó o que es reprodueixen converses o missatges gravats sense consentiment de personatges públics.

D’altra banda, la difusió del document ajuda a visualitzar la desraó de la presó preventiva que pateixen els dirigents sobiranistes i fins i tot la dignitat i valentia amb les quals l’estan suportant i conèixer en primer pla la seua situació contribueix tant o més que els llaços grocs a denunciar la injustícia. Capítol a part és la manera de presentar i editar la notícia i aquí sí que hi ha diferències significatives entre el tractament del diari Ara, respectuós i solidari amb les víctimes i les seues famílies, i el que ha fet La Sexta amb un muntatge de zooms, imatges congelades, reproducció de converses i fins i tot comentaris irònics. Encara que sembli el contrari, no tot s’hi val, però en última instància és el lector i l’espectador el que ha de jutjar.