Abans que res, drets humans

La noció moderna d’home –entenent per home el genèric d’ésser humà– es va inventar al segle XVI com a conseqüència dels interessos polítics, jurídics i teològics derivats de la conquesta d’Amèrica i, sobretot, de la seua legitimació. Era una visió etnocentrista que reservava el concepte de civilització als europeus de raça blanca. La mala consciència pel racisme latent sobre el qual es van forjar els fonaments de la societat moderna va justificar durant anys costums bàrbars com l’ablació del clítoris d’una nena amb l’objecte de la tradició. Però en un món cada vegada més globalitzat, plural i divers, els drets humans prevalen sobre les cultures. I en aquest context cal aplaudir que la sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional hagi denegat la nacionalitat espanyola a un veí de Bell-lloc originari de Mauritània per masclista. Aquest home de 64 anys, que fa més de dos dècades que és al nostre país, creu que les dones han d’obeir els seus marits i que són els pares els que decideixen amb qui es casen els fills. Amb aquestes respostes al qüestionari per obtenir la nacionalitat ha demostrat no estar integrat al no acceptar el principi irrenunciable d’igualtat.

El segle XXI arriba a les tradicions

I aquesta sentència arriba quan, per fi, tots els municipis fallaires del Pirineu tindran una festa paritària en la qual homes i dones podran portar les tradicionals falles. Dos noies de divuit anys de la Pobla de Segur van demanar canviar de rol i no vestir-se de pubilles, sinó baixar el foc de la muntanya. No estava explícitament prohibit, però ningú fins llavors ho havia plantejat i es va haver de celebrar una assemblea extraordinària de socis de l’Associació Cultural de Fallaires i Pubilles per canviar les regles no escrites d’aquesta festa, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Nou noies ja s’han decidit a exercir de fallaires, quan encara està obert el període d’inscripció. El segle XXI arriba, també, a les tradicions.