A un pas de la presó

L’Audiència de les Balears ha convocat avui el cunyat del rei, Iñaki Urdangarin, i el seu soci Diego Torres per notificar-los la sentència del Tribunal Suprem i entregar-los el manament de presó i en teoria elegir centre penitenciari, encara que habitualment l’Audiència, que el va condemnar en primera instància, sol concedir un termini de deu a quinze dies per a l’ingrés voluntari. El Suprem ha confirmat pràcticament la sentència condemnatòria de l’Audiència balear pels delictes de prevaricació, malversació, frau, tràfic d’influències i contra la Hisenda pública i li retira la de falsedat documental, de forma que rebaixa la condemna en cinc mesos i queda una pena de cinc anys i deu mesos. Per primera vegada, un membre de la família reial, malgrat que ara hagi estat apartat, és condemnat per totes les instàncies, la qual cosa ajuda a pensar que la justícia, amb més o menys rapidesa, arriba a tots i que ningú per elevada que sigui la seua posició no pot actuar amb impunitat. Però a continuació tots ens demanem si realment entrarà a la presó, una cosa que per a bona part de la ciutadania serà el baròmetre de l’eficàcia judicial, i partint dels precedents, el marit de Cristina de Borbó té poques alternatives per eludir-la després de la sentència del Suprem. Pot recórrer a l’empara al Tribunal Constitucional si considera que s’han vulnerat els seus drets fonamentals, però la presentació del recurs no paralitza l’ingrés a la presó i si és admesa l’empara la doctrina del TC era suspendre les condemnes inferiors als cinc anys, que no és el cas d’Urdangarin, que la supera en deu mesos. Canviar els criteris ara per la personalitat del condemnat tindria difícil justificació. Té una segona via per eludir la presó, que és demanar un indult, i llavors la decisió correspon al consell de ministres, que també podria suspendre l’execució de la condemna mentre estudia la petició i tampoc sembla previsible que el flamant govern socialista estigui disposat a assumir el cost polític d’aquest indult i més quan ni Urdangarin ni el seu soci Torres han complert ni un sol dia de presó preventiva, mentre que tenim el cas dels polítics catalans que sense haver estat condemnats per cap instància fa ja gairebé vuit mesos que estan a la presó. La diferència de tracte ja és flagrant i encara es multiplicaria, a banda d’eliminar el caràcter exemplaritzant d’aquesta condemna.