EDITORIAL
Per una millora real de l’educació
Els aspirants a accedir a un grau d’Educació Infantil i Primària es van enfrontar ahir a la prova d’aptitud personal (PAP), estrenada el curs passat i que suposa un filtre addicional a la selectivitat per poder fer la carrera de mestre. Aquest examen compta amb dos apartats: un que avalua la competència comunicativa i de raonament crític i un altre que fa el mateix amb la logicomatemàtica. La Generalitat i les facultats d’Educació van acordar la seua implantació amb l’objectiu d’elevar el nivell dels futurs docents, a l’entendre que és una de les bases per a la millora del sistema educatiu. En la primera edició, gairebé un 30% dels aspirants no van superar aquesta prova, de forma que el triatge va ser significatiu. Encara que això suposi truncar les expectatives de joves que realment puguin estar il·lusionats per ser mestres, es tracta d’una mesura en la direcció adequada. Com ho és també l’aposta de moltes facultats d’Educació –amb la de la UdL com una de les pioneres– per potenciar les pràctiques. Així mateix, des de fa uns anys, els graduats que volen ser professors a Secundària han de superar un màster específic en lloc de l’antic CAP, la formació pedagògica del qual deixava molt a desitjar. Cal veure si finalment s’aplicarà la proposta, que es planteja des de fa uns anys, que els nous docents hagin de superar una etapa de formació similar a la del MIR dels metges. Ara bé, les administracions haurien de tenir en compte que si s’eleva l’alçada del llistó per poder ser docent és ineludible que l’exercici d’aquesta professió, a banda d’un reconeixement social més alt, vagi acompanyat d’una millor retribució. I d’altra banda cal ser conscient que són necessàries moltíssimes més mesures per aconseguir augmentar el nivell del sistema educatiu, com per exemple reduir les ràtios màximes a les aules o fer front a la segregació escolar. I això serà impossible si no s’augmenta la inversió en educació, que tant a nivell de Catalunya com del conjunt d’Espanya està molt per sota de la mitjana de la Unió Europea i de l’OCDE. Una de les premisses ineludibles per millorar qualsevol sector és que aquest sigui prioritari per als governs i per al conjunt de la societat, cosa que al seu torn s’ha de plasmar en els pressupostos públics, una actuació que no han emprès ni la Generalitat ni el Govern central.