EDITORIAL
Crisi demogràfica
S’han dedicat rius de tinta a explicar les crisis econòmica o territorial, però fins ara passava més desapercebuda una altra crisi que té tanta o més transcendència de cara al futur i és que estem davant d’un seriós problema demogràfic fins al punt que tant a Lleida com a Espanya vivim un creixement vegetatiu negatiu, que només queda pal·liat pels moviments migratoris. Moren més persones de les que naixen, les dones cada any tenen el seu primer fill amb més edat i cada vegada tenen menys fills. El resultat és una població en declivi i amb molta més edat, una cosa que afegida a l’augment de l’esperança de vida pot complicar el manteniment del sistema públic de pensions i crea una societat més envellida i menys dinàmica amb tots els problemes d’assistència i de productivitat que comporta. L’any passat, 2017, es va registrar a Espanya un rècord de morts amb 423.643 defuncions, la xifra més alta des del 1941, i els naixements van seguir la tendència a la baixa amb un descens del 24,6 per cent des del 2008, l’any que va marcar el rècord de naixements, tant a Lleida com a Espanya, a remolc de la bona conjuntura econòmica. Des d’aleshores, ha baixat el nombre de naixements a un ritme semblant a la caiguda econòmica fins a arribar a un mínim estatal al segle XXI amb 391.930 naixements, pal·liat parcialment per l’arribada d’immigrants amb un nivell de fertilitat superior a la població autòctona.
Perquè un altre element demogràfic preocupant de cara al futur és que cada any es va retardant l’edat en què les dones tenen el primer fill, que el 2017 va ser als 32,1 anys, la més alta de la sèrie històrica disponible a les estadístiques i quatre anys per sobre de l’edat mitjana el 1976, que era de 28,5. Però és que a més de tenir-los més tard, també tenim menys fills, de manera que la mitjana és d’1,31 per dona davant l’1,34 de l’any anterior, amb la curiositat que la cinquena part dels naixements van ser de mare estrangera malgrat que la població estrangera resident a Espanya no arriba al deu per cent. Som davant d’un forat demogràfic important perquè es reflectirà a la piràmide d’edat i al mercat laboral, davant el qual es fan imprescindibles polítiques de suport a la família i d’incentius a la maternitat. Fins ara no s’ha fet res d’això a Espanya i si no es corregeix, cada any serem menys i més vells.