Una llibertat que indigna

Si ja va provocar indignació la sentència de l’Audiència de Navarra que va condemnar els integrants de La Manada a només nou anys per abusos sexuals, i no per agressió sexual, la decisió d’ahir de deixar-los en llibertat amb fiança de 6.000 euros encara ha multiplicat la indignació, la ràbia i també la impotència davant del que molts considerem una resolució totalment injusta. Del relat de fets provats es desprenia que els cinc individus acusats es van prevaler de la seua superioritat per agredir sexualment una noia, però la sentència es limitava a condemnar-los per abusos malgrat l’existència de vídeos, divulgats pels mateixos autors, que mostraven la violació. Dos mesos després d’aquesta sentència i abans que complissin dos anys de presó dels nou a què han estat condemnats, dos dels tres jutges de l’Audiència navarresa han decidit la llibertat provisional atenent el recurs de les defenses que s’emparaven en el fet que no existia risc de fuga, ni tampoc de reiteració delictiva i fins i tot no al·ludien al caràcter excepcional de la presó provisional a l’haver estat recorreguda la condemna, encara que no es coneix la interlocutòria de l’Audiència, que no es divulgarà fins avui.

Es fa difícil entendre que hi hagi arguments jurídics per justificar aquesta posada en llibertat en vista del relat dels fets de la mateixa Audiència, però sí que convé recordar que podien prolongar la presó provisional fins al 2021, en què es compliria la meitat de la condemna imposada i que en el cas dels polítics catalans presos no es té en compte l’exageració de la presó provisional malgrat que ni tan sols han estat jutjats.

Però la justícia pren de vegades decisions que molts no entenem ni compartim, i en aquest cas ha estat la resolució dels jutges la que ha generat alarma social, amb manifestacions en totes les ciutats i expressions d’indignació, ràbia i impotència, perquè a més s’escampa la sensació que uns fets provats que són esgarrifosos, bàrbars, clarament abusius, al marge de la qualificació jurídica, quedaran pràcticament impunes. Deia Willy Brandt que permetre una injustícia és obrir el camí de totes les altres i si una agressió tan brutal i evident com la de Pamplona no és castigada amb exemplaritat, cal protestar i també preguntar-se si la justícia s’ha adaptat als temps que vivim i si està realment al servei de la societat.