Impuls per a Tarragona

Després d’esquivar molts problemes i fins i tot haver d’ajornar un any la seua celebració, Tarragona va inaugurar ahir els Jocs del Mediterrani, amb 3.622 esportistes de vint-i-sis nacions, mil periodistes, 3.500 voluntaris i més de 150.000 espectadors. D’entrada, s’ha de destacar l’esforç de l’organització, encapçalada per l’ajuntament de Tarragona, per superar tots els obstacles institucionals, amb Espanya sense govern durant deu mesos i cert desinterès inicial, una Generalitat intervinguda durant onze mesos i problemes per garantir el finançament compromès i els problemes afegits d’una crisi econòmica sense precedents i a més ser la capital més petita a organitzar aquests Jocs. Però amb molt esforç, il·lusió i imaginació, Tarragona ha sabut obtenir patrocinis privats i ajustar pressupostos perquè tot estigui a punt i a més han aprofitat l’esdeveniment per millorar les infraestructures, reparar la marginació d’alguns barris i completar uns equipaments que redundaran en benefici de la ciutat i els habitants. A més, la projecció dels Jocs representarà un incentiu afegit per al turisme de la zona i per col·locar Tarragona al mapa mundial, culminant el que el seu alcalde ha qualificat com una aventura preciosa.

L’últim escull a superar ha estat el xoc institucional per la presència del rei a la cerimònia inaugural i el malestar de la Generalitat que va anunciar ahir la ruptura de relacions amb la Casa Reial, encara que el president Torra finalment no va deixar plantat el monarca i va decidir assistir a l’acte. El contrari no hauria estat una insolència al rei, sinó a Tarragona, perquè el president de la Generalitat té dret a assistir a qualsevol acte que se celebri a Catalunya i té altres formes per expressar el seu descontentament amb el rei, compartit per molts catalans decebuts pel discurs de Felip VI del 3 d’octubre. Com ja vam dir, va ser insensible amb la repressió policial i amb les víctimes patida per molts catalans i hauria hagut d’expressar-se en altres termes, però també és evident que l’obligació de la monarquia és defensar la Constitució que es vulnerava amb la proclamació de la República catalana. Ara que ha canviat el Govern a Madrid i hi ha voluntat de diàleg, des de la Generalitat també cal obrir-se a la negociació.