Recuperar els salaris

La patronal i els sindicats han arribat a un principi d’acord per al denominat Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, que serà el quart que es firmi i ha de marcar les directrius dels convenis sectorials i d’empresa per al període que va del 2018 al 2020 que afecten uns deu milions de treballadors. És una bona notícia que hi hagi acord entre els agents socials i més encara que marqui una recuperació salarial amb un sou mínim el 2020 de mil euros mensuals en catorze pagues amb augments al voltant del 2 per cent, amb un 1 per cent de variables en funció de la productivitat i l’absentisme en cada sector o cada empresa. Parlem d’un canvi significatiu perquè el salari mínim interprofessional fixat per al 2018 és de 735 euros i perquè prop de la meitat dels treballadors segueix sent mileurista o continua per sota d’aquest sou. Però, a més, és una qüestió de justícia perquè la crisi s’ha acarnissat especialment amb els més desfavorits amb una pèrdua de poder adquisitiu d’assalariats i funcionaris que va arribar fins al deu per cent el 2014 des de l’inici de la crisi i que posteriorment, malgrat la suposada recuperació econòmica, tampoc s’ha plasmat en una pujada salarial.

De fet, durant els últims tres anys, tot i que el Producte Interior Brut ha pujat el tres per cent i que per aquest any hi ha un previsió de creixement del 2,5, no s’ha traduït en una millora en els sous, ja que aquest exercici el salari ha continuat baixant una dècima fins a convertir Espanya en el país en què els treballadors han perdut més poder adquisitiu amb la crisi. I al marge de la justícia d’aquesta recuperació salarial, hi ha un component macroeconòmic que també avala aquest acord i és que amb salaris millors es reactiva el consum intern, element imprescindible per a la sortida de la crisi, i també s’augmentaran les cotitzacions a la Seguretat Social que necessiten més aportacions per mantenir el seu precari equilibri, justament ara que s’ha assolit el rècord en el pagament de pensions. La recuperació econòmica que fins ara s’ha centrat en les magnituds macroeconòmiques i en les empreses de l’Ibex ha de traslladar-se també als que fins ara han estat més perjudicats i els que estiren l’economia, els treballadors.