El Parc de l'Alt Pirineu

Quinze anys després de la seua creació, el Parc Natural de l’Alt Pirineu s’amplia i passa de les 69.850 hectàrees actuals a les 79.317 que tindrà a partir d’ara amb nova superfície protegida en un municipi de l’Alt Urgell, les Valls de Valira i en sis del Pallars Sobirà, Farrera, Alt Àneu, Llavorsí, Rialp, Soriguera i Alins, i es convertirà en el parc més extens de Catalunya. És una bona notícia que s’incrementi la protecció en una zona tan sensible, perquè a més la proposta arriba dels mateixos ajuntaments que esperen que la nova figura redundi en un increment pressupostari per a la millora de l’accessibilitat als espais naturals i del foment de la biodiversitat de la regió. A més, l’ampliació és coherent amb la protecció de què ja gaudien aquestes zones perquè estaven incloses en altres figures com el Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) o de la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa la seua inclusió en el parc era el més lògic per aconseguir una actuació coherent i uniforme.

Ara s’haurà d’aconseguir que el reconeixement com a parc natural es tradueixi en una política d’incentius per a un desenvolupament sostenible d’aquestes zones i perquè la protecció de la biodiversitat sigui compatible amb el benestar dels seus habitants, és a dir, que hi hagi inversions en millores de camins, en senyalitzacions, en la creació d’atractius turístics i també per potenciar la ramaderia autòctona, incentivar la transformació dels seus productes i la creació dels serveis necessaris. De poc servirà el reconeixement o l’ampliació del parc si el deixem com una postal, com una imatge bucòlica o una naturalesa imponent, perquè la millor garantia de manteniment del parc és que hi hagi activitat econòmica, desenvolupament sostenible i garanties de futur per als habitants, que han d’afrontar més dificultats que els veïns de zones urbanes que tenen serveis educatius, sanitaris o culturals a la porta de casa, mentre que al Pirineu han de recórrer molts quilòmetres per aconseguir una atenció similar. Fa anys que reclamem una política de muntanya que serveixi tant per protegir i preservar l’espai natural com per incentivar-ne el desenvolupament harmònic i l’ampliació del parc és un pas, però necessitarà mesures complementàries.