Els militants ho compliquen

Els relleus a la dreta espanyola s’havien fet fins ara per la decisió directa de Fraga, que anava assenyalant els successors, o pel quadern blau d’Aznar en el qual apuntava el seu hereu, però amb la marxa de Rajoy a Santa Pola, el PP s’ha trobat amb un procés de primàries a què no estava acostumat i que pot acabar amb un congrés més semblant a la guerra de Síria que a les votacions a la búlgara habituals. D’entrada, el procés ha evidenciat que les xifres de militants estaven més que inflades i els 800.000 militants que presumien s’han quedat en 66.700 inscrits per votar i només 58.303 votants.

O xifres falsejades o poc interès o les dos coses. La segona lectura és que la gran derrotada és la secretària general del partit, Dolores de Cospedal, que amb 15.090 vots queda fora de la pugna final, malgrat el suposat suport de l’aparell i tot i comptar amb el recolzament del desitjat Núñez Feijóo, que li ha servit per guanyar a Galícia però no per optar a la presidència. Queda clar que, com va passar al PSOE, els militants voten per lliure al marge del que diguin els aparells dels partits i al PP han deixat un panorama molt dividit, perquè la victòria de Soraya és per tot just 1.600 vots amb una victòria aclaparadora a Andalusia, on va arribar al 54 per cent, però una derrota també espectacular a Madrid, on es queda tercera amb un 19 per cent. Qui ha quedat segon, Pablo Casado, surt reforçat, perquè es cola en la votació de compromissaris i, si com sembla previsible aconsegueix el suport de Cospedal, pot ser el triomfador en el congrés, perquè ha sabut transmetre als seus companys un esperit de renovació generacional que pot competir amb Albert Rivera, el seu gran rival a la dreta, i d’altra banda va vinculat a la seua condició d’“home d’Aznar”.

El gran problema per al PP és que els militants hagin votat Soraya i que els compromissaris elegeixin Casado, una contradicció que diria poc del respecte a la voluntat dels militants i molt de les maniobres de l’aparell i que evidentment aguditzaria les diferències personals i territorials, no les ideològiques que són més aviat poques al marge de la identificació de Soraya amb Rajoy i la gestió de govern i la de Casado amb Aznar i una dreta més dura. Els militants ho han posat difícil i si no hi ha una candidatura única, del congrés sortirà alguna cosa més que espurnes.