Desglaç

De la trobada entre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i del president de la Generalitat, Quim Torra, només en coneixem el que ells i els seus equips ens han volgut explicar, que per a uns pot ser un avenç i per a altres, la confirmació d’un fracàs anunciat. Però hi ha qüestions importants a valorar i per sobre de tot que hagin parlat, que dos polítics amb responsabilitats i amb ideologies i mandats dels seus electors molt diferents i fins i tot contradictoris parlin durant dos hores i mitja, és un èxit de la política. I també un signe d’esperança, perquè una situació tan normal com la trobada de dos dirigents s’havia convertit durant el mandat de Rajoy en una cosa absolutament excepcional i fins i tot impossible d’imaginar o d’escenificar.

En aquesta ocasió, les dos parts tenien voluntat de parlar i el canvi d’actitud es va reflectir fins en un to més cordial del que acostuma a ser habitual, amb una escenificació que va incloure el passeig pels jardins de la Moncloa. També és positiu que hi hagi empatia entre els dos dirigents que han de recuperar les vies de diàleg del que ahir van qualificar com un conflicte polític.

Estem davant d’un altre avenç perquè si el problema és polític, la solució òbviament ha de ser política i no policial o judicial i, encara que per als que reclamen la independència pot ser un retrocés la recuperació de les comissions bilaterals, el més important és que torni a haver-hi un fòrum de negociació en el qual puguin plantejar-se les discrepàncies o les reivindicacions. En dos hores no pot solucionar-se un problema de segles que s’havia agreujat durant els últims mesos i, evidentment, ni Torra no deixa de ser independentista per parlar amb Sánchez, ni aquest deixarà de defensar la Constitució espanyola, però sí que poden i han d’obrir-se camins i reunions com la d’ahir. Són les que han de servir per potenciar els punts de trobada i minimitzar les discrepàncies sabent que els objectius finals d’uns i d’altres són molt diferents.

Però de moment, també és positiu que els partidaris del “com pitjor, millor” dels dos bàndols se sentin decebuts per l’entrevista i en critiquin els protagonistes per suposadament haver traït els seus i els seus principis. Tarradellas va marcar un estil al qualificar com a positiva una entrevista desastrosa amb Suárez i ahir no es va arribar a cap acord substancial, però és un pas important que s’asseguin i parlin.