Plusvàlua si hi ha guanys

El Tribunal Suprem ha aportat una mica de llum al galimaties que s’havia creat amb les sentències del Constitucional que primer, el febrer del 2017, va anul·lar els articles de la llei d’hisendes locals que regulaven l’impost sobre la plusvàlua, que grava la transmissió d’una propietat immobiliària per compravenda, herència, donació o usdefruit, perquè no “es pot establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial”.

Després, el maig d’aquest any establia que els contribuents no han de pagar aquest impost quan la venda no els hagi reportat guanys, obrint la porta a interpretacions maximalistes que consideraven nul·la l’aplicació d’aquest impost, fins al punt que alguns jutges anul·laven totes les plusvàlues recorregudes.

Fins a aquestes sentències, els ajuntaments aplicaven automàticament el tribut en funció de les bases aprovades i el valor cadastral ponderat pels anys que s’ha tingut en propietat, amb la qual cosa pràcticament sempre sortia a pagar, encara que per efectes de la crisi s’hagués hagut de vendre per menys diners del que s’havia comprat. Amb les sentències del TC es va generar un buit legal i la Federació de Municipis i el govern de Rajoy van pactar una proposició de llei per regular les plusvàlues que encara està en tramitació.

Amb els ajuntaments a l’espera perquè els jutges anul·laven les liquidacions, i estem parlant d’un capítol important en la recaptació municipal, perquè a la ciutat de Lleida per exemple hi ha pressupostats 6,6 milions d’ingressos per a aquest any i el 2015, últim any amb dades, els ajuntaments espanyols van ingressar 2.500 milions. Ara, el Suprem ha aclarit que qui hagi perdut diners amb la venda d’un habitatge no haurà de pagar l’impost, però haurà de demostrar-ho i aportar proves que no va obtenir beneficis amb la transacció.

I precisa que el contribuent podrà oferir qualsevol principi de prova, com per exemple la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió que es reflecteix en les corresponents escriptures públiques, que sempre serà més real que el calculat com fins ara partint de la valoració cadastral.

L’important en qualsevol cas és acabar amb la inseguretat jurídica que existia fins ara i amb la barbaritat que suposava haver de pagar un tribut per una operació que havia reportat pèrdues.