Xoc de poders

Sense temps a digerir l’entrevista Sánchez-Torra que apuntava signes de distensió, el jutge Llarena ha recobrat protagonisme amb el tancament de la investigació del sumari del procés i en la seua última interlocutòria, perquè ara la causa passa a la sala corresponent del Suprem, ha tornat a generar polèmica. La primera perquè manté els processaments per rebel·lió, malgrat que l’exigència d’una actuació violenta que comporta aquest delicte només pot deduir-se d’algun informe de la Guàrdia Civil i no ha estat compartida pels jutges de països europeus als quals ha arribat el cas.

No hi ha hagut rebel·lió en el procés perquè no hi ha hagut violència i ja s’especula que la nova Fiscal General de l’Estat pot instar un canvi de qualificació durant el judici abans d’arriscar-se a una sentència contrària. Però és que a més Llarena també ha ordenat la suspensió com a diputats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els altre quatre parlamentaris que estan a la presó processats per rebel·lió, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, però en una pirueta almenys insòlita deixa en mans del Parlament la manera d’aplicar la suspensió i suggereix que altres diputats ocupin temporalment el lloc dels suspesos.

Des del Parlament, la interlocutòria s’ha considerat una ingerència en el poder legislatiu i grups com la CUP ja han demanat que es desobeeixi. Llarena ha aplicat l’article 284 bis de la llei d’enjudiciament criminal que estableix que quan l’ordre de processament és ferma “per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant càrrec o funció pública queda automàticament suspès”.

Aquí no hi ha hagut terrorisme, ni banda armada, però Llarena dóna per provat que són rebels i per això els suspèn, però el reglament del Parlament estableix al seu article 24 que només es perd la condició de diputat si hi ha condemna per inhabilitació amb sentència ferma, que no és el cas, i al seu article 25.a, que es perd la condició de diputat si és ferma l’ordre de processament o l’obertura de judici oral, una cosa que sí que es dóna, i si el ple del Parlament ho aprova per majoria, cosa que segur que no es produirà. Tenim, doncs, un nou xoc de legitimitats entre el jutge i el Parlament, que es podria haver resolt amb un canvi de qualificació dels fets.