L'empremta del dictador

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va confirmar ahir el que havia avançat el president del Govern: les restes de Franco seran exhumades abans del final de l’estiu i traslladades del Valle de los Caídos al lloc que triï la família, que s’ha afanyat a dir que no acceptava el trasllat i amenaçar amb denúncies per profanació.

Des de la dreta han plogut crítiques al PSOE per refugiar-se en la política de gestos, al repetir les maniobres de Zapatero amb la memòria històrica i al mantenir els enfrontaments. Són discursos coneguts i fins i tot repetits, però ahir era 18 de juliol, l’aniversari de la sublevació de Franco contra la República, i després de 82 anys que provoqués la guerra més cruenta que ha patit aquest país, com pot ser que les restes del dictador estiguin en una basílica i dins d’un monument, diuen que megalòman, de mal gust i lleig, mentre que moltes de les de les seues víctimes continuen a les cunetes sense el més mínim reconeixement? És una vergonya per a qualsevol democràcia que un dictador rebi homenatge amb un monument després del rastre de sang que va deixar i és impensable que Alemanya o Itàlia puguin erigir qualsevol record públic a Hitler o Mussolini. Cert que Franco va morir al llit i aferrat al poder però han passat quaranta-tres anys i no s’entén que es mantingui l’anacronisme del Valle de los Caídos, una obra construïda per presos polítics i dissenyada a major glòria del dictador. Pot ser que el govern socialista tingui moltes urgències i molta feina per fer, però posar fi als privilegis de la família Franco i els seus acòlits està entre els temes prioritaris i també són necessaris gestos com l’exhumació per marcar diferències. Socis mal avinguts

Les diferències larvades entre els dos socis del Govern català van esclatar ahir amb tota la virulència amb la desconvocatòria del ple del Parlament i l’encreuament de desqualificacions entre JxCat i ERC per la possible inclusió de Carles Puigdemont entre els diputats suspesos temporalment. S’entenen les discrepàncies, però sembla que serà difícil governar junts amb enfrontaments com el d’ahir.