El futur del món rural

Dimecres passat va presentar a Lleida el seu informe anual l’Observatori del Món Rural amb dades significatives sobre una part tan important de Catalunya per la seua extensió que inclou 32 comarques, i que per les seues densitats de població podríem considerar la Catalunya buida. La primera dada a valorar és que es continua buidant, que segueix perdent població encara que sigui a un ritme més baix que el dels anys anteriors i així aquestes 32 comarques considerades rurals han perdut 2.789 habitants el 2017, que és la meitat dels que van perdre l’any anterior. Si la dada es traslladés a poblacions de menys de mil habitants, probablement les conclusions sobre les desertitzacions dels nostres pobles encara serien més dramàtiques, perquè és una tendència constatada que els joves de pobles petits es traslladen a pobles grans o directament a les ciutats. Això explicaria que aquest últim any hagi augmentat la proporció de joves menors de 35 anys en el conjunt d’aquestes comarques i que també hagi augmentat la població estrangera resident en zones rurals, vinculada fonamentalment a treballs del sector agrari i ramader i que també provoca que els índexs d’atur siguin inferiors als registrats a les zones urbanes. I una altra dada que s’ha de valorar és que hi ha una percepció que la qualitat de vida és millor en l’àmbit rural, malgrat les queixes sobre falta de transport públic i mal accés a les noves tecnologies. El que és curiós és que malgrat considerar que hi ha una millor qualitat de vida, la gent continua marxant dels pobles i torna quan arriba a la jubilació, la qual cosa provoca l’envelliment de l’edat mitjana i crea la falsa impressió que el futur per a la joventut passa per anar-se’n i instal·lar-se a les ciutats, o almenys en capitals de comarca. Desgraciadament en aquest país hi ha hagut sempre una subordinació del que és rural cap a allò que és urbà, i s’han creat estereotips que comparteixen amplis sectors de la classe política que el que és urbà és modernitat, mentre que el que és rural és antic, amb les corresponents traduccions de progressisme i innovació urbans davant de conservadorisme i tradició rurals. La realitat és ben diferent i si s’ofereix igualtat de condicions, de serveis i d’accés a les noves tecnologies hi pot haver tanta innovació al camp com a la ciutat. I si volem mantenir l’equilibri és obligació dels governants propiciar la igualtat d’oportunitats.