Càstig a la moderació

Encara que estiguin als antípodes ideològics, els congressos del cap de setmana del PP i el PDeCAT sí que han tingut un tret coincident: han perdut les opcions més moderades i pragmàtiques i s'han imposat les tesis més radicals. En el cas del PP és evident que l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría es presentava com a continuadora de la gestió de Rajoy davant d'un Pablo Casado que comptava amb l'aval de José María Aznar i que ha convertit la gestió de la crisi catalana i la suposada blanor de l'actuació governamental en un dels seus arguments per reclamar el suport dels compromissaris.

Davant de l'avenç en les enquestes d'Albert Rivera, els populars han optat per una contrafigura del líder de Ciutadans, un candidat jove al qual serà difícil superar per la dreta, i que disputarà el mateix espai al qual aspiren Ciutadans i fins i tot Vox, i alhora els barons del partit han aprofitat per castigar qui com a vicepresidenta no va atendre les seues peticions i va acumular des del CNI informació sensible que podria afectar el seu futur polític. Fins i tot perdonen a Casado els seus problemes amb el màster per evitar que sigui Soraya qui decideixi en el futur.

Al PDeCAT, qui ha marcat el rumb ha sigut Puigdemont i no li ha tremolat el pols a l'apartar de la direcció Marta Pascal, que havia intentat adaptar les estructures de CDC al nou partit, era la continuadora d'Artur Mas, que va ser qui la va elegir, i representava l'opció més moderada i pragmàtica. Puigdemont no va acceptar la presidència del partit i fins i tot va amenaçar de trencar el carnet de militant si Pascal continuava al capdavant del partit, i no ha tingut problemes a acceptar bona part de l'anterior directiva si en sortia la coordinadora, malgrat el consens general de diluir el partit dins del moviment impulsat per l'expresident, Crida Nacional per la República.

Hi ha hagut un vot de càstig significatiu i ara caldrà veure si Puigdemont aconsegueix la transversalitat que proposa en vista de les reticències d'ERC o si estem davant d'una nova mutació del sobiranisme de centredreta i com s'integren a la seua Crida les velles estructures de Convergència, que segueix sent el primer partit municipalista i territorial de Catalunya. Ara tot queda en mans de Puigdemont i els seus.