Més difícil per a Sánchez

La nova vicepresidenta del PDeCAT i diputada a Madrid, Míriam Nogueras, ho va deixar molt clar quan va respondre amb un sí taxatiu la pregunta que si amb la nova direcció del partit serien ser més exigents per mantenir la continuïtat del Govern de Pedro Sánchez.

De fet, el seu ascens es vincula a l’exigència de Puigdemont de tenir algú de la seua confiança al capdavant d’un grup parlamentari que fins ara considerava moderat i no és cap secret que l’expresident i Marta Pascal van discrepar sobre el vot de suport a la moció de censura. Es va imposar el criteri de la coordinadora davant del de Puigdemont, que preferia la continuïtat de Rajoy per accentuar les contradiccions i mantenir les mobilitzacions, i Marta Pascal ja no és al capdavant del partit, i el grup parlamentari del PDeCAT endurirà la seua posició.

Però ningú no oblida que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa gràcies als vots de tota l’oposició, entre els quals hi ha els vuit diputats del PDeCAT, el suport del qual necessita per tirar endavant les seues propostes i evitar derrotes parlamentàries cada setmana. En vista del canvi, la ministra portaveu Isabel Celaá va afirmar que “no es pot resistir més enllà del que és raonable” deixant la porta oberta a un avenç electoral, tot i que després el mateix Sánchez ho va matisar assegurant que manté els seus compromisos i confia en el suport dels seus socis, i també des de Catalunya va suavitzar la seua postura la consellera portaveu Elsa Artadi, assegurant que mantindran el suport a l’estabilitat “sempre que vagi acompanyada de passos endavant”, sense concretar quines són aquestes condicions.

De moment, aquest divendres es planteja el primer repte per a Sánchez amb la votació dels nous objectius de dèficit, pactats amb Europa amb un increment de cinc dècimes, de les quals dos es destinarien a les comunitats autònomes, dos a la Seguretat Social i l’última a les arques de l’Estat.

Per a les finances catalanes representarien 460 milions extra que no ingressarien si el vot és negatiu i no s’aprova el nou dèficit. Per als postconvergents “queda lluny del que voldríem” i tant ells com Esquerra poden afegir més peticions sobre els presos o sobre les reivindicacions sobiranistes, però són conscients que aquests 460 milions és millor que seguir com fins ara i valoren que hi haurà més ocasions per marcar diferències amb Sánchez. Tornem a la tàctica del “peix al cove” o forçaran l’avenç electoral?