La vaga del taxi

Com succeeix cada estiu, les vacances coincideixen amb l’esclat de vagues en les quals els ciutadans acabem pagant les conseqüències de l’enfrontament entre un col·lectiu i les diferents administracions o empreses. És evident que totes les vagues, perquè siguin efectives, han de provocar molèsties, i que el dret a la vaga és una conquesta irrenunciable dels treballadors, però en serveis públics i en èpoques especialment sensibles caldria buscar fórmules perquè els perjudicats no fossin sempre els ciutadans.

És el cas de la vaga del taxi, que va deixar ahir sense aquest servei públic els veïns de Barcelona perquè no es van fixar serveis mínims, ni es van buscar fórmules alternatives per traslladar els qui arribaven o havien de moure’s per Barcelona sense conèixer les rutes del transport públic.

El conflicte es genera per les diferències entre els taxistes que han hagut de pagar una llicència i les noves empreses que operen amb aplicacions com VTC, vehicles de transport amb conductor, Uber o Cabify, que a Barcelona s’havien duplicat en els últims tres anys pel buit legal existent. Es va arribar a un acord plasmat en un reglament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb una doble llicència per a les VTC, de manera que hi hagués un d’aquests vehicles per cada 30 taxis, una cosa que obligava a reduir les plantilles existents d’Uber i Cabify, però el problema s’ha plantejat perquè el ministeri de Foment del PP, amb la Comissió Nacional del Mercat i la Competència, va paralitzar el reglament al considerar que envaïa competències estatals i autonòmiques i la lliure competència, i el Tribunal Superior de Justícia va paralitzar l’aplicació del reglament.

Foment anunciava ahir la retirada de les mesures cautelars contra el reglament citat i avui tenia previst pronunciar-se el Tribunal Superior de Justícia, amb la qual cosa se solucionaria provisionalment el conflicte amb una regulació que, en principi, és acceptada i preserva els drets dels taxistes.

Dit això, el que no té cap justificació són els brots de violència d’alguns taxistes que van agredir vehicles dels seus competidors i van acovardir els usuaris, perquè amb violència no s’aconsegueix res, s’embruta la imatge turística de Barcelona i a més es perden les raons acumulades. El taxi i les VTC han de conviure i la regulació ha de negociar-se, no imposar-se, ni frenar-se per qüestions formals.