El turisme es mou

Piragüisme, parapent, BTT... El turisme es mou, literalment. I és que el turisme actiu s’ha convertit en un dels punts forts de l’oferta de les comarques de Lleida més enllà de l’esquí. Les xifres parlen per si soles, amb gairebé cent milions d’euros d’impacte econòmic i la creació de dos mil llocs de treball. A més, els clients de les 228 empreses d’aventura gasten, de mitjana, 144,50 euros al dia. A les portes del mes d’agost, quan s’assolirà una ocupació del 80%, el balanç del que va d’estiu convida a l’optimisme. Encara queda molt de camí per recórrer per arribar a l’anhelada desestacionalització, però sembla que s’avança en la direcció correcta. El turisme actiu és un recurs per atreure visitants fora de temporada. La gran oferta aquàtica en rius i pantans, els centenars de quilòmetres traçats de rutes de BTT o els esports aeris han permès que, en tan sols un any, l’impacte econòmic del sector s’hagi vist incrementat en 900.000 euros. No és, tanmateix, l’únic as a la màniga per ampliar horitzons. El Fruiturisme d’Aitona va convertir la floració dels fruiters en un espectacle natural que en pocs anys ha aconseguit atreure milers de visitants al Baix Segre per veure el mar rosa dels presseguers en flor a començaments de març. Imaginació al poder per no dependre –tant– de la neu a l’hivern i del sol a l’estiu. Perquè, com s’ha vist a Mont-rebei, la naturalesa no sempre col·labora amb els promotors turístics. Com més diversificació, menys riscos. Un gegant amb peus de fang

Falten escorxadors. Els ramaders de les comarques de Lleida perden set milions d’euros a l’any per l’escassa capacitat de sacrifici de la nostra indústria càrnia. Un dèficit històric que arrosseguen les comarques de Ponent, malgrat ser líders estatals en engreix d’animals. Els desplaçaments suposen que un ramader de Lleida guanya 0,178 euros per quilo produït, mentre que els de Girona o Barcelona arriben als 0,193. Osca és la gran beneficiada d’aquesta anòmala situació.