Per què no hi ha escorxadors?

Les comarques de Lleida encapçalen el rànquing de la cabanya de porcí amb més de quatre milions de caps i una tendència de creixement des dels últims anys per la bona evolució del sector. El cost de producció per quilo és inferior al dels ramaders de Lleida o Barcelona però el preu de venda és més baix i el marge de benefici també, segons les dades de la conselleria d’Agricultura.

Les raons s’han de buscar en el cost de transport del qual s’han de fer càrrec els ramaders lleidatans perquè a Lleida no hi ha escorxadors per absorbir aquesta producció, de manera que aquí assumim els costos de l’engreixament amb els consegüents purins i deteriorament del medi ambient, però després els ramaders obtenen menys beneficis que els seus competidors d’altres comarques i a més no es genera a les nostres comarques el valor afegit de la transformació del porcí.

Ens quedem amb els purins, venem més barat i no aprofitem els beneficis d’un sector que fa anys que està en auge i que encara té potencial de creixement. És obligat preguntar-se les raons i s’ha de recordar que la província sí que comptava amb potents escorxadors de porcí a Lleida, a Mollerussa o a Cervera, al marge del gran gegant de la ramaderia lleidatana i espanyola, la CAG, que ha creat a Guissona un extraordinari pol de creixement que ara s’estén a la localitat saragossana d’Épila. Però amb aquesta excepció de la CAG, els escorxadors que funcionaven a Lleida han anat tancant i els ramaders han de traslladar la producció a comarques de Barcelona i Girona, o a les d’Osca, on el sector ha tingut un creixement espectacular relacionat en bona part a productors vinculats amb les comarques lleidatanes.

Fa anys que veiem com els successius consellers d’Agricultura presenten projectes per crear “illes càrnies” amb fortes inversions per recuperar els escorxadors, però tot ha quedat en paper mullat i a més les grans empreses lleidatanes, com la CAG o Vall Companys, han decidit invertir en comarques aragoneses, on també han tingut un creixement espectacular empreses vinculades al porcí com el grup Costa de Fraga, Mazana, instal·lada a Binèfar, el grup Jorge o la multinacional italiana Pini, que invertirà 71 milions també a Binèfar. Alguna cosa no s’ha degut fer bé quan un sector funciona i creix sense que repercuteixi en les comarques que aporten la seua matèria primera.