Complir el que s'ha pactat

El conflicte del taxi s’ha estès a tot Espanya amb aturades i mobilitzacions a totes les grans capitals i fins i tot a ciutats com Lleida, on no operen els vehicles de transport amb conductor (VTC), els taxistes s’han unit a la protesta amb una aturada de dos hores i una marxa lenta des de Fleming fins a la subdelegació del Govern.

L’origen del problema és la competència que plantegen aquestes noves empreses de VTC, bàsicament Uber i Cabify, que operen amb aplicacions de mòbil i de les quals s’ha multiplicat la presència a les grans ciutats de tot el món aprofitant legislacions liberalitzadores o simplement el buit regulatori.

El Govern central s’ha compromès a aprovar al Consell de Ministres de divendres una declaració d’intencions que es concretarà al setembre amb un marc regulatori i el traspàs a les autonomies de les competències reguladores del transport públic i malgrat que els representants del gremi ho consideren un avenç, no acaben de fiar-se’n i han decidit prolongar un dia la vaga, tot i que com a mostra de bona voluntat han decidit implantar uns serveis mínims gratuïts per atendre els ciutadans que han d’anar a centres de salut.

És un gest de bona voluntat i també obligat quan es tracta d’un servei públic, d’una concessió administrativa perquè prestin un servei necessari per a la societat. Però el problema de fons segueix sent el compliment del que s’havia pactat: que hi hagi una llicència de VTC per cada trenta llicències de taxi, una cosa que en ciutats com Madrid o Barcelona s’havia desbordat fins a l’extrem que operen un VTC per cada deu taxis.

És evident que com passa arreu del món aquestes empreses han arribat per quedar-se, però no pot ser a costa d’arruïnar uns autònoms que han hagut d’endeutar-se per comprar una llicència que amb la irrupció de les VTC s’han devaluat i han de patir una competència deslleial.

El taxi ha de modernitzar-se, adaptar-se als nous temps, fer compatibles les seues radioemissores a les aplicacions de mòbil i oferir un servei que pugui competir amb les VTC, però també és imprescindible per garantir el servei públic que ofereix i té dret a defensar la seua supervivència. Però sense violències, ni enfrontaments, ni fent que sigui el ciutadà el que acabi pagant els plats trencats i l’incompliment del que s’havia pactat.