Dos majories sense final feliç

Amb el plàcet atorgat ahir pel govern andorrà a la designació d’Àngel Ros com a nou ambaixador espanyol al Principat i a falta del nomenament del Consell de Ministres, es posarà punt final als seus catorze anys com a alcalde de Lleida, que sens dubte han marcat la transformació de la ciutat amb molts encerts, alguns clarobscurs i una etapa final en què la pèrdua de la majoria absoluta i l’evolució del procés el van empènyer a pactes que sens dubte són contradictoris amb la seua trajectòria.

L’immediat pot enterbolir la valoració del conjunt i en un balanç de la seua gestió seria injust recordar-se només de les esbroncades que l’han acompanyat en la seua última fase perquè en legislatures anteriors havia estat considerat l’alcalde millor valorat pels seus conciutadans a Catalunya i el quart a Espanya i després de governar en coalició amb ERC i Iniciativa els tres primers anys, va obtenir dos majories aclaparadores el 2007 i 2011.

Va heretar un ajuntament amb una situació econòmica precària que ha sabut sanejar i va desplegar una hiperactivitat i una proximitat que el van fer popular entre els veïns amb projectes ambiciosos per als quals va saber aconseguir finançament i suport polític.

La llista dels assoliments està a la vista i va des de la conversió del Parc de Gardeny en l’eix econòmic de la ciutat fins a la construcció de la Llotja sense cost per a les finances municipals, passant pel nou parador, el finançament per al Morera, la multiplicació d’escoles bressol, la recuperació del riu amb un nou pont i les passarel·les i un ampli etcètera.

Menys èxit ha tingut amb la política de noves superfícies comercials i més contradictòria ha estat la seua actuació en la política catalana, en què ha passat de ser paladí del catalanisme al PSC, arribant a aspirar a la direcció del partit o a dimitir com a diputat, a pactar amb el PP i Ciutadans.

Durant els últims tres anys, el seu retrocés electoral l’ha obligat a fer de la necessitat virtut i resistir-se al pacte afavorit des del sobiranisme de “tots contra Ros” sense valorar que l’aliança amb el PP i Ciutadans donava nous arguments als que l’injuriaven.

Va tornar a equivocar-se l’1 d’octubre al justificar inicialment la repressió policial i rectificar amb molt retard i ha acabat sent una altra víctima col·lateral del procés. Però aquest final d’esbroncades no pot entelar una etapa de millores i tampoc que ha estat un bon alcalde.