EDITORIAL
Un màster d’interès públic
La jutge del cas Màster veu una sèrie de contradiccions en les declaracions públiques realitzades pel president del PP, Pablo Casado, sobre el màster realitzat a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, i per això creu que el Tribunal Suprem li ha de prendre declaració com a investigat i practicar una sèrie de diligències. Per començar, a la instructora li resulta “sorprenent” que Casado no acudís mai a classe però, tanmateix, que ho fes per entregar els treballs de les quatre úniques assignatures a què s’havia de presentar per aprovar el màster. A l’entregar els treballs de manera presencial no hi ha rastre de correus electrònics. Tanmateix, Casado, públicament, va exhibir els seus treballs per demostrar a l’opinió pública que el seu cas no era com el de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes i ell va fer el que li van demanar. La jutge posa en dubte la seua versió i per això creu que és fàcil demostrar si diu la veritat. Suggereix el Tribunal Suprem que ordeni a la policia judicial revisar l’ordinador de Casado per analitzar l’any d’elaboració del treball. Al ser aforat, la instructora no ha pogut prendre-li declaració. Tanmateix, ha investigat les seues intervencions públiques sobre l’assumpte. Així, recorda que Casado va assenyalar en la seua compareixença davant dels mitjans de comunicació que va ser avaluat únicament conforme a uns treballs, per tant, sense examen o pràctiques de cap tipus. “En relació amb aquests treballs, segons informa la URJC, no consta rastre documental ni dels treballs en si, ni de la seua remissió a la universitat per correu postal, electrònic o d’un altre tipus.” Tampoc han pogut aportar res els professors que el van avaluar. Evidentment correspon a la Justícia aclarir aquest tèrbol assumpte, igual que el del cas obert per la Fiscalia de Lleida per un altre màster sospitós, però el que sí que està clar és que no és un assumpte privat ni fútil com va assegurar ahir el recentment escollit president del PP. Aconseguir un títol universitari de forma fraudulenta és impropi de qualsevol ciutadà i, per descomptat, il·legal, però en el cas d’un polític de primeríssim nivell com Pablo Casado l’inhabilitaria per a qualsevol càrrec públic o representació ciutadana si es confirmés la irregularitat, perquè ni èticament ni legalment algú que menteix o falsifica pot ni ha d’administrar el bé comú. Malament comença el PP, immers en centenars de causes per corrupció, la seua suposada renovació.