Massa interrogants

L’imam de Ripoll i cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A, Abdelbaki Es Satty, va rebre quatre “visites policials” al centre penitenciari de Castelló I, on complia condemna per tràfic de drogues. Tres van ser entre els mesos d’abril i juny del 2012 i la quarta i última, el 17 de març del 2014, un mes abans que quedés en llibertat.

Així consta en un informe d’Institucions Penitenciàries –depèn de la cartera d’Interior del Govern central– en el qual consten els números d’identificació dels policies. Paral·lelament, quatre dies després dels atemptats del 17 d’agost de l’any passat, els Mossos d’Esquadra van remetre al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu un dossier en el qual desgranaven els antecedents de cadascun dels membres de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i Cambrils.

Malgrat la seua detenció el 2010 per tràfic de drogues i la condemna de quatre anys de presó, els agents no van trobar a les bases de dades policials antecedents d’Abdelbaki Es Satty. Per què totes dos qüestions no han estat aclarides és inquietant, i per molt que davant dels atemptats terroristes el que calgui primar és el dolor de les víctimes i la unitat policial i social davant d’aquesta xacra, no és menys cert que el primer que s’ha de conèixer és la veritat, en honor dels morts i les seues famílies i com a prevenció de cara al futur. I en els atemptats de Barcelona i Cambrils existeixen massa preguntes sense resposta. Primàries al PSC L’executiva local del PSC de Lleida va rubricar ahir el que fa dies que se sap: hi haurà primàries per decidir el successor d’Àngel Ros al capdavant de l’ajuntament en l’impàs fins a les eleccions municipals de l’any vinent i la persona que esculli la militància serà també el candidat o candidata dels socialistes en els comicis locals.

La veritat és que des del punt de vista de la salut democràtica d’aquests processos és la millor solució. Són els afiliats del PSC els que han de tenir l’última paraula sobre qui creuen que els representarà millor, tant ara amb la vara d’alcalde com després per intentar conservar-la.