Sinistres injustificables

Amb tot just trenta-sis hores de diferència hem assistit atònits a dos accidents que, a priori, hauria de semblar impossible que passin. En primer lloc, durant la mitjanit de diumenge un moll de fusta del port de Vigo, que acollia centenars de joves assistents al festival musical O Marisquiño, es va esfondrar i va causar més de 400 ferits encara que, per sort i miraculosament, sense cap víctima mortal. Poc després, cap al migdia d’ahir, un tram de 260 metres d’un viaducte que transcorre per sobre del nucli urbà de la ciutat italiana de Gènova es va ensorrar, i va provocar desenes de morts, tant ocupants de la trentena llarga de vehicles que es van precipitar des de 50 metres d’altura com persones dels immobles existents sota del pont Morandi. El primer dels sinistres, el de Vigo, ha ocasionat una veritable tempesta política a la ciutat gallega, especialment entre l’ajuntament, dirigit pels socialistes, i l’autoritat portuària, amb el PP al capdavant, sobre quina institució tenia responsabilitats respecte al manteniment de la infraestructura. En el cas de la tragèdia de la capital de la Ligúria, ahir prioritzaven les tasques titàniques per rescatar possibles supervivents de la caiguda d’aquest tram d’una de les autopistes més transitades d’Itàlia i que és enllaç directe amb la frontera francesa. I de les primeres investigacions, poques conclusions se’n poden extreure.

És cert que el sinistre va tenir lloc en el marc d’unes jornades de pluges abundants, però és del tot impensable creure que una infraestructura d’aquestes característiques pugui veure’s afectada per unes tempestes, per molt virulentes que siguin. El pont data dels anys 60 i el 2016 va ser objecte d’una revisió. Tanmateix, alguns veïns de la zona afirmaven ahir davant dels mitjans que havien vist com queien de forma esporàdica runa i peces metàl·liques, encara que aquests extrems, si són certs, hauran de ser ratificats per les administracions implicades. Sigui com sigui, urgeix aclarir tots dos accidents perquè és necessari depurar responsabilitats, ja que infraestructures públiques i a més molt utilitzades, com són el moll de Vigo i el pont genovès, haurien d’estar cada dia com si s’estrenessin. I no ha estat així, vist el que ha passat.