17-A, un any després

Les víctimes de l’atemptat de Barcelona i Cambrils d’avui fa un any exigeixen als partits polítics que en els homenatges previstos en aquesta jornada de record facin una “treva” i no manipulin ni polititzin el dolor. En roda de premsa, van denunciar l’“abandó” que diuen haver patit per part de les administracions central i catalana.

“El ministeri de l’Interior va mantenir oberta una oficina a Barcelona per atendre les víctimes entre el 22 i el 29 d’agost, quan estaven els ferits curant-se i enterrant-se els morts. Després se’n van anar i la Generalitat no ha existit.” Dures i crues declaracions mentre els partits i les institucions es barallen per protagonismes partidistes.

Molts minuts de silenci i moltes declaracions públiques però després la realitat del dia a dia dels ferits i pròxims als morts és molt més solitària i penosa del que seria desitjable. Aquesta és sens dubte la lliçó més cruel a un any vista dels atacs jihadistes, que van sembrar el terror a la capital catalana i la Costa Daurada i que van deixar 16 víctimes mortals –14 a la Rambla, una a Cambrils i una altra apunyalada a la Diagonal–, que tenien nom i cognoms, família i amics i la seua gent més pròxima mereix primer respecte i després conèixer la veritat del que realment va passar.

Al marge d’aquesta consideració principal, es podria esperar també de la classe política que compleixi el desig de “treva” que demanen les víctimes i la ciutadania i recuperi aquell esperit de solidaritat i germanor davant de l’horror i la desraó que es va viure a la capital catalana i a Cambrils el dia 17 i els posteriors als atemptats.

Una jornada trista que, malgrat tot, ens va deixar un halo d’esperança i de confiança en l’ésser humà que, davant de l’adversitat col·lectiva, no fa diferències de creences, ideologies o classes.

Tot Barcelona, tot Cambrils i tot Catalunya van fer aquells dies una pinya i van donar al món una nova lliçó del seu esperit que sempre ens ha caracteritzat i distingit com un poble valent, obert i solidari. Esperem doncs que avui sigui aquest esperit el que imperi als actes organitzats.

Com a resum, primer, la veritat per evitar que en el futur els possibles errors es repeteixin; segon, un control exhaustiu de l’islamisme radical i les claus de la seua introducció a Catalunya per poder contrarestar-lo i tercer, evitar les disputes polítiques partidistes aquest dia de dolor.