No hi ha més remei que reciclar

El consum massiu i l’obsolescència programada estan disparant la generació de residus electrònics. Tal com donem compte en la nostra edició d’avui, a la província de Lleida el seu volum s’ha triplicat en els últims set anys. A més d’un consumisme cada vegada més desmesurat per l’ànsia d’estar sempre al dia dels últims avenços tecnològics, els experts assenyalen que per a les empreses és moltíssim més rendible fabricar peces en cadena que reciclar les d’articles ja en desús, així que el medi ambient és l’última o una de les últimes preocupacions de les corporacions. El procés de reciclatge sí que té més èxit en altres sectors, com el de la roba o els mobles, però el seu nivell continua sent baix en general. Les darreres dades sobre el reciclatge d’escombraries a les comarques de Lleida indiquen que la majoria estan per sota del 50%, i la més poblada amb molta diferència, el Segrià, no arriba ni al 30%. I si a nivell local les dades no són encoratjadores, a nivell mundial ho són encara menys. El mes de juny passat, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, l’ONU va alertar que als mars i oceans del planeta hi ha al voltant de 51 bilions de partícules de microplàstic circulant –la qual cosa suposa una quantitat 500 vegades superior a les estrelles que hi ha a la nostra galàxia– i afegia que si es manté la tendència actual, d’aquí a només 30 anys contindran més plàstic que peixos.

És evident que reciclar té un cost, però també ho és que la Terra és un espai limitat cada vegada més pressionat per l’augment de la població i, sobretot, de la contaminació i residus que generem. El canvi climàtic provocat per l’emissió de gasos hivernacle ha passat en poc temps de ser una teoria qüestionada a convertir-se en una realitat acceptada per la majoria perquè els seus efectes són palpables, i el mateix passa amb la proliferació del plàstic. Cal una actuació decidida dels governs, però també una conscienciació individual més gran i col·lectiva. Per a això, potser seria útil fer l’exercici mental d’imaginar-nos què passaria si anéssim dipositant diferents tipus de residus, encara que fossin pocs, en una habitació de casa nostra. Al principi, la seua incidència seria poca, però al cap del temps l’immoble seria inhabitable.