Goiat i la fauna salvatge del Pirineu

L’ós Goiat té els dies comptats al Pirineu d’acord amb el que va anunciar el conseller de Territori, Damià Calvet, dissabte a Vielha. Va manifestar que la Generalitat ja ha començat a preparar el pla jurídic i tècnic per capturar i expulsar aquest plantígrad, que només en el que va d’any ha estat autor de 24 atacs contra el bestiar. Es tracta d’un procés que no serà senzill, més per qüestions polítiques que per la complexitat que pugui suposar atrapar-lo. I és que, com va dir el conseller, es tracta d’una espècie molt protegida i la seua reintroducció al Pirineu, iniciada fa 23 anys, està finançada generosament per la Unió Europea.

Així, cal tenir en compte que la Generalitat va rebre uns 2,4 milions del programa PirosLIFE com a partida vinculada a l’alliberament de Goiat. És evident que cal preservar i potenciar la biodiversitat, però també que això s’ha de fer partint del principi que el primer és atendre les necessitats de la població que viu a la zona, perquè la millor manera de mantenir el territori és garantir que hi hagi persones que hi resideixin de forma permanent. Per això, i d’acord amb l’agressivitat que ha demostrat, la captura i expulsió de Goiat està més que justificada. En aquesta línia, les institucions han de ser sensibles a les queixes d’agricultors i ramaders, que denuncien els creixents danys causats per la fauna salvatge, motiu pel qual Unió de Pagesos ha convocat una manifestació a Vielha divendres vinent.

La seua petició que hi hagi una gestió perquè les diferents espècies no proliferin de forma descontrolada sembla raonable. De fet, així es fa en altres països europeus. Sense anar més lluny, Eslovènia, d’on procedeixen els óssos introduïts al Pirineu, sol autoritzar cada any la captura d’un determinat nombre de plantígrads per evitar que puguin convertir-se en un perill per a l’home. Ara, al Pirineu hi ha al voltant de mig centenar d’óssos i, a mesura que la seua xifra vagi augmentant, s’incrementaran les possibilitats que es trobin a la muntanya amb ramats i també amb humans, com va succeir fa uns dies a Aran, quan quatre turistes francesos van topar amb una óssa i les seues cries. La millor manera d’assegurar la coexistència entre la fauna salvatge i l’home, així com amb l’activitat agrícola i ramadera, passa per mantenir sota control la seua proliferació.