Matèries perilloses

Una desena de treballadors d’una empresa de Torre-serona van haver de ser atesos ahir pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) afectats per inhalar amoníac en una fuga.

Sis dels ferits per inhalació van ser traslladats a l’hospital Arnau de Vilanova i un total de 60 persones van ser desallotjades. Aquesta és la segona emergència per matèries perilloses que es produeix aquest agost a les comarques de Lleida, després de la fuita d’àcid clorhídric de la matinada del dia 19 i que va obligar a desallotjar 1.500 joves d’una discoteca, i la tercera de l’estiu després que a finals de juliol una altra fuita d’amoníac, en aquesta ocasió a la Cooperativa de Guissona, obligués a activar l’alerta Plaseqcat, el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya.

Cal felicitar-se que en cap d’aquests casos no es produïssin ferits de gravetat ni afectació de l’entorn natural, però ha de servir de toc d’atenció per comprovar si els protocols de seguretat, tant de les mateixes empreses com els que són competència de les administracions, requereixen ser revisats.

És evident que el risc zero no existeix però, com que sempre és millor prevenir que curar, faran bé les conselleries d’Empresa, Transport i les que corresponguin de revisar els actuals protocols. Un historiador universal

L’historiador i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra Josep Fontana va morir ahir als 86 anys. Nascut a la capital catalana el 20 de novembre del 1931, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i va ser deixeble de Jaume Vicens Vives, Ferran Soldevila i Pierre Vilar.

Fontana és sens dubte un dels historiadors catalans contemporanis de més prestigi internacional i els seus llibres, igual que la seua dedicació a l’ensenyament, li atorguen un llegat de primer nivell. A més, va ser un home compromès amb el seu país i després de ser expulsat de la Universitat pel franquisme va treballar en la Gran Enciclopèdia Catalana.

Va ser sobretot un defensor de la utopia i va combatre com pocs la desesperança. Llegir la seua obra és el millor homenatge que pot fer-li la ciutadania.