El tarannà de Larrosa

Fèlix Larrosa és des d’ahir el nou alcalde de Lleida després de la renúncia del seu predecessor, Àngel Ros, per passar a ser l’ambaixador espanyol a Andorra, i al guanyar el procés de primàries del PSC. El nou paer en cap va fer ahir un discurs molt conciliador i de mà estesa, tant a l’oposició com a la ciutadania, veritable titular de la sobirania que els edils exerceixen en nom seu. Larrosa va agrair la tasca dels seus antecessors, tant a Àngel Ros com a Antoni Siurana, però va marcar clara distància amb l’últim titular de la vara d’alcalde. Vol que se’l jutgi pel que pugui fer en aquests nou mesos que falten per a les eleccions municipals i va centrar les seues primeres mesures en l’atenció a les persones grans i els joves, com a referents del pols social de la ciutat. Pel que fa al tema sobiranista, va assegurar que seguirà amb fidelitat la tradició catalanista del socialisme català i va prometre diàleg amb tothom. L’oposició va valorar el tarannà de Larrosa, encara que, com és lògic, la gran majoria ja tenen la mirada posada en els pròxims comicis locals i serà difícil arribar a grans consensos de ciutat en tan poc espai de temps però, pel que es va sentir ahir, segur que ho intentarà. Llaços grocs i distensió

L’arribada al govern espanyol de Pedro Sánchez va propiciar una distensió més que necessària en el clima polític entre les administracions catalanes i de l’Estat. No s’han produït avenços notables en les negociacions però la renúncia a continuar judicialitzant el procés i el diàleg iniciat entre Madrid i Barcelona feien alimentar esperances. Però els partits que van quedar al marge del canvi han optat per boicotejar tot avenç i segueixen posant gasolina al foc. La polèmica dels llaços grocs, que igual que tot pot resoldre’s buscant àmbits neutrals per a uns i per a altres, no és una bona notícia per a ningú, perquè tant els partidaris de la independència com els que no ho són comparteixen com a prioritat el benestar social, progrés econòmic i convivència cívica i que líders de partits afavoreixin croades nocturnes contra llaços no és el camí a seguir.