Repunt de morts de trànsit

És una realitat que els accidents de trànsit s’han incrementat de forma preocupant durant els últims anys. Això ens ha de moure a una profunda reflexió, ja que es tracta de morts i ferits, amb autèntiques tragèdies per a les seues famílies. Entre les causes d’aquest repunt de la sinistralitat viària se solen citar la recuperació econòmica, una deficient conservació de les nostres carreteres, la creixent antiguitat mitjana del nostre parc mòbil i l’increment de les distraccions al volant a causa, principalment, de l’ús indegut dels telèfons mòbils i els navegadors, alcohol i drogues. No podem oblidar que el factor humà és darrere de la majoria d’aquests sinistres. Espanya en conjunt tenia unes de les pitjors xifres de sinistralitat a les carreteres europees als anys 80 i 90 i gràcies a una tasca de tothom, de tota la societat, des de les administracions públiques fins als legisladors, passant pels mateixos conductors o víctimes dels accidents en xarrades pedagògiques es van millorar molt els índexs. Es van aprovar importants lleis, per unanimitat i consens de tots els grups parlamentaris del Congrés –la seguretat viària no té ideologia– que van donar grans resultats com el carnet per punts o la tipificació com a delicte penal de l’alcoholèmia i els grans excessos de velocitat. Però en els últims anys les xifres tornen a ser alarmants. Potser és el moment, davant d’aquest canvi de tendència, d’autrar-se i veure quines noves modificacions normatives s’han d’adoptar per frenar aquesta sagnia. Irresponsabilitat Que l’independentisme català és un moviment polític i social que té en la no-violència un dels seus estendards és una premissa que no admet discussió, per molt que hi pugui haver eixelebrats que no són més que l’excepció a la regla. De la mateixa manera que tampoc es pot posar en dubte que la gran majoria de catalans no partidaris de la independència defensen la seua posició sense indici d’agressió al proïsme. Per això és tan imprudent i perillós que els líders polítics incitin actes de confrontació als carrers. El camí a seguir passa pel diàleg.