La solució passa per seguir negociant

“O llibertat o llibertat.” El president de la Generalitat, Quim Torra, es va emparar ahir “en el mandat de l’1 d’octubre” per traçar el mapa del sobiranisme de cara a la “tardor calenta” que s’atansa en aquest curs polític, inaugurat a la Sala Gran del Teatre Nacional. El full de ruta per als propers mesos va quedar definit en tres punts: “Mobilització al carrer, institucions al servei de les polítiques socials i el progrés de la República i màxima projecció internacional”, en una declaració que Torra, va assegurar, “no és una protesta sinó una proposta”. Les claus del discurs es resumeixen en una marxa en defensa dels drets civils de Catalunya; advertència que en cas de sentència condemnatòria dels independentistes presos es posarà a disposició del Parlament, però no ha precisat si convocarà eleccions, i oferta de diàleg a Pedro Sánchez per votar sobre el referèndum d’autodeterminació, però avisant que no donarà suport a la votació de l’aprovació d’un nou Estatut. Per tant, tot i que manté les seues posicions inicials, sí que és cert que s’aprecien matisos que fan alimentar esperances de distensió. En primer lloc, el mandatari català va parlar en tot moment de bilateralitat, cosa que deixa al marge la unilateralitat que no ha aportat res positiu. Tampoc va tancar la porta a anar a Madrid per negociar sortides que afavoreixin la majoria i durant tota la conferència va fixar en el diàleg la pauta a seguir. A més, no va precisar ni va marcar cap calendari, la qual cosa també és positiva.

Pel que fa al Govern espanyol i institucions de l’Estat, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, es va avançar al discurs de Torra i ja al matí el va tornar a convidar a anar a la Cambra per explicar el seu projecte polític i més tard la portaveu del Govern del PSOE, Isabel Celaá, va reiterar també que el diàleg és l’única sortida possible a l’enfrontament institucional i polític que manté la Generalitat amb l’Estat. No és per tirar coets ni preveure o anticipar una solució imminent, però almenys la tensió i la judicialització no són les úniques banderes i això ja és molt. Convindria també que els dos bàndols tinguessin present que la ciutadania és la sobirana de les seues decisions i que per ella tenen l’obligació de negociar fins a trobar una sortida sense guanyadors ni vençuts i que afavoreixi a tothom.