L'independentisme manté el pols

Un any més, i ja en van set, més d’un milió de catalans van sortir ahir al carrer per continuar exigint les cotes d’autogovern i dret a decidir el futur que consideren que els corresponen per voluntat de ser i majoria parlamentària. Ni el desànim que podria produir no haver aconseguit els objectius promesos pels representants polítics del sobiranisme, ni la frustració derivada de tenir consellers i representants cívics o parlamentaris a la presó o vivint en diferents països d’Europa, van fer efecte en la mobilització de l’independentisme, que va desbordar la Diagonal de Barcelona, en un ambient festiu, familiar i sobretot cívic per mostrar al món que el pols amb l’Estat es manté viu. Sens dubte, l’excepcionalitat que la majoria de representants públics que van encapçalar fa un any la manifestació de l’11 de Setembre estiguessin ahir absents per la judicialització del procés va ser el nexe d’unió de tots els assistents, malgrat les diferents velocitats amb què l’independentisme afronta ara el futur immediat.

En aquesta tessitura s’ha d’emmarcar també el llaç groc que lluïa l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, als actes del matí i la presència de representants dels Comuns a la marxa convocada per l’Assemblea Nacional a la capital catalana. Paral·lelament, la distensió i les ofertes de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez va ser l’altra premissa que va condicionar el relat dels líders de les entitats convocants, ANC i Òmnium, i dels diferents partits polítics, tant dels sobiranistes com dels constitucionalistes, que van plantar els actes al sentir-se exclosos de la Diada. Ciutadans, que lidera l’oposició a Catalunya, reitera la seua demanda d’aplicació del 155 al veure un desafiament al full de ruta de l’executiu català, i el PSC, malgrat que tampoc va ser ni a la Diagonal ni als actes institucionals, manté una postura moderada a l’espera que des de Madrid i la Generalitat puguin acordar pactes que, sense vencedors ni vençuts, permetin a la ciutadania catalana decidir a les urnes el seu futur.

Des de l’independentisme es dubta que les proposicions que es puguin pactar incloguin un referèndum d’autodeterminació vinculant, però es manté oberta la porta de l’esperança que més aviat o més tard la política s’imposi, pel bé de tothom.