EDITORIAL
Dos canvis en cent dies
Hores després de rebre el suport explícit de Pedro Sánchez, la ministra de Sanitat, Carmen Montón, es veia obligada a presentar la dimissió per no perjudicar el Govern i el president. És el segon relleu en 103 dies de mandat de Sánchez, després que el titular de Cultura, Màxim Huerta, fos el més breu de la història i hagués de renunciar al publicar-se les seues irregularitats amb Hisenda, i ara és Montón la que ha hagut de deixar el Govern al conèixer-se que el seu treball final de màster contenia 19 pàgines plagiades d’un total de 50 i que hi havia dubtes fundats sobre la seua assistència a classe i fins i tot podrien haver-se manipulat les notes. Massa irregularitats per a un govern que vol fer bandera de l’honestedat i la transparència i un llast que pesa massa per a un executiu amb suports molt limitats per la qual cosa la seua dimissió era inevitable com a demostració que Sánchez ha col·locat el llistó alt i que ni col·laboradors tan estrets com la dimitida Montón, que a més pot esgrimir una bona gestió amb la generalització de la sanitat, se salven si enganyen al currículum. I també com una manera de col·locar el líder del PP, Pablo Casado, al disparador i de visualitzar que s’aferra al càrrec malgrat que també s’han denunciat irregularitats al seu màster.
El problema és que puguin sorgir nous casos semblants al gabinet, i la resposta de Pedro Sánchez al Congrés a la qüestió de la seua tesi no va ser la més afortunada, i que es vegi obligat a introduir més canvis que augmentarien la sensació de fragilitat que ofereix l’equip de Sánchez, que sens dubte està sotmès a un escrutini sense precedents amb les dos forces de la dreta, PP i Ciutadans, rivalitzant per veure qui fa una oposició més implacable.
Menció a part mereix el paper de la Universitat Rei Joan Carles, el rector de la qual va haver de dimitir l’any passat al demostrar-se que havia plagiat i que ara es veu involucrada en tots els màsters polèmics: Cifuentes, Casado i Montón, amb la sospita que es va poder afavorir polítics amb projecció o amb bones relacions al seu partit amb catedràtics que van poder obtenir beneficis personals amb aquest repartiment de màsters. Pel bé de la mateixa universitat i el dels alumnes i professors, convindria una investigació a fons i la depuració de les responsabilitats que fos necessària.