La polèmica de l'ós

Al marge de consideracions personals o polítiques, sembla evident que la reintroducció de l’ós al Pirineu ha generat divisió i controvèrsia: els ramaders del Pallars acusen la Generalitat d’actuar al territori com una força d’ocupació; el director general de Medi Natural diu que hi ha ramaders que busquen tensió i que s’hauran d’acostumar a conviure amb l’ós i, per rematar, els ecologistes també critiquen el Govern català perquè no ha afavorit la sensibilització sobre la reintroducció, reconeixent que “molta gent continua tenint mala opinió sobre l’ós”. Per completar el panorama, han portat un exemplar conflictiu, Goiat, que culpen del 30 per cent dels danys causats, que primer s’havia d’expulsar i ara la seua captura queda en suspens, i de moment no s’entreveuen els suposats avantatges turístics que havia de comportar la introducció de l’ós. I a sobre ens costen diners perquè la reintroducció era finançada per la Unió Europea amb un programa de 2,4 milions d’euros que finalitzarà el 2019 i, a partir de llavors, el Govern català preveu destinar, cada any, mig milió d’euros amb càrrec als seus pressupostos per al seguiment dels óssos i la protecció dels ramats. Arribats a aquest punt hem de preguntar-nos si no hi havia altres prioritats a les comarques del Pirineu més urgents que la reintroducció de l’ós o per què no es va comptar amb l’opinió del territori abans d’alliberar els animals. S’ha creat un problema i ara no es podrà acontentar tothom. Menys aforats

Espanya és un país amb 250.000 persones aforades, és a dir que pel seu càrrec disposen de fur especial i no són jutjats per tribunals ordinaris encara que sigui per delictes al marge de la seua actuació política, i encapçala el rànquing de països amb més alts càrrecs que disposen d’aquest privilegi. La seua reducció ha estat una reivindicació regeneracionista que ahir va assumir Pedro Sánchez proposant un canvi de la Constitució en 60 dies. I això sí que crida l’atenció: per a uns temes hi ha canvis ràpids i per a d’altres la norma és intocable i les reformes, impossibles.