L'agonia del tren de rodalies

Mentre plouen milions per a les línies d’alta velocitat i fins i tot es plantegen possibles aprofitaments privats entre Madrid, Barcelona i Montpeller, les línies ferroviàries de rodalies es continuen esllanguint enmig d’avaries que es repeteixen o simplement agonitzen com passa amb la línia de Lleida a Manresa. El degoteig d’incidències és permanent, i aquesta setmana s’han registrat dos avaries a la línia de Manresa, amb una dotzena a les línies de Lleida al llarg d’aquest estiu, de manera que els problemes amb els trens de rodalies a les nostres comarques s’han convertit en habituals. No és casualitat perquè, segons un informe de Comissions Obreres, no s’ha invertit més que el 12 per cent dels 4.000 milions compromesos, s’ha reduït el personal de Renfe en un 40 per cent durant els últims vint anys i, a més, tampoc s’ha articulat cap sistema de rodalies com sí que s’ha fet en altres províncies catalanes. El resultat és que seguim amb unes línies antiquades, amb trams entre Lleida i Mollerussa en els quals els trens no poden circular a més de 60 quilòmetres per hora, horaris poc adaptats a les necessitats dels viatgers i, a més, cap fiabilitat per arribar amb puntualitat a les classes o a la feina. Amb aquests vímets, és impossible aprofitar la potencialitat del tren com a mitjà de transport més sostenible, més barat i menys contaminant i a més es desaprofita l’oportunitat de crear una xarxa de rodalies amb trens fiables cap a Cervera, Montblanc o Montsó, com està funcionant ja fins a Balaguer amb la línia de la Pobla, gestionada per la Generalitat. I és que a més dels problemes d’inversió, també ens trobem davant d’un problema polític perquè Adif i Renfe, és a dir el ministeri de Foment, ni estan invertint en la millora d’aquestes línies, ni compleixen els compromisos adquirits, però tampoc accepten traspassar les competències a la Generalitat com ja va fer amb el tren de la Pobla, que ha demostrat més interès a millorar les infraestructures i adaptar-les a les necessitats dels viatgers. Mentrestant, els trens de rodalies van agonitzant, perdent usuaris i diners i complicant les comunicacions dels pobles d’interior, l’accés al ferrocarril de les zones rurals i, en una paraula, l’articulació del territori. És important el tren per anar de Lleida a Barcelona o Madrid, però també per arribar a Cervera o les Borges.