Menors estrangers

Des de fa uns mesos, sentim d’una forma més freqüent un nou terme, mena, acrònim de “menor estranger no acompanyat”, i està cada vegada més a l’ordre del dia perquè l’arribada a territori espanyol d’aquests adolescents, la majoria procedents del nord de l’Àfrica, va augmentant de forma exponencial i preocupant. Es tracta, en la majoria de casos, de joves que no han fet encara els divuit anys i que arriben sense cap tipus de documentació i moltes vegades jugant-se la vida per intentar llaurar-se un futur millor que el que se’ls presenta al seu país d’origen. El problema és què fer-ne i evitar situacions com les que es viuen aquests dies en alguns punts de Catalunya, especialment a Barcelona, on aquests nens han de dormir fins i tot en comissaries de Mossos per falta d’espai als centres d’acollida per l’allau de menors migrants. En aquest sentit, el departament d’Assumptes Socials de la Generalitat ha registrat, durant els vuit primers mesos de l’any, un total de 1.800 arribades, xifra molt superior als 1.480 comptabilitzats en tot el 2017, i que en podrien sumar més de tres mil al finalitzar l’any, segons les estimacions del conseller Chakir el Homrani, que ahir va visitar les comarques de Lleida.

Preocupa el dia a dia d’aquests menors, amb falta de personal de l’administració que pugui atendre’ls així com amb escassetat d’espais per acollir-los, però molt més incert és el seu futur a curt i mitjà termini tenint en compte que, als divuit anys, surten de la tutela de les autoritats ja que arriben a la majoria d’edat i, sense estar regularitzats, poques possibilitats tenen d’assegurar-se un esdevenir. El problema és aquí i ara però, com en tants casos, l’autèntica solució ha de plantejar-se en l’origen. I és que, igual que passa amb els migrants que arriben amb pasteres, les mesures dissuasives s’han d’establir al país de procedència. Seria necessari que organitzacions internacionals s’impliquessin a fons a buscar les maneres d’eliminar els desequilibris territorials i econòmics, desequilibris que empenyen milers de persones a preferir posar en risc la seua vida, solcant el mar en condicions del tot precàries, que a quedar-se a casa seua sense cap al·licient de cara al futur.