De les paraules als fets

Quim Torra va accedir a la presidència de la Generalitat assumint la seua condició d’interí i el seu caràcter de president vicari de Carles Puigdemont, que segons la seua opinió era qui ostentava la legitimitat del càrrec, però exercir el lideratge a distància és complicat i més en l’actual panorama polític català. El resultat és que en la gestió de Torra, i en això han coincidit sectors independentistes i també els espanyolistes, cada dia hi ha més distància entre les seues paraules, més pròpies d’un activista que d’un estadista, i els fets, la gestió diària del Govern i la representació institucional. Així ens hem trobat que el president de la Generalitat saluda i anima els acampats a la plaça de Sant Jaume al matí i a la tarda el seu Govern n’ordena la dissolució, o que demana als Comitès de Defensa de la República que pressionin, perquè fan bé a pressionar, i a la tarda intenten assaltar el Parlament. Ha arribat a la paradoxa d’aclamar els qui demanen la seua dimissió i la del seu conseller d’Interior a costa de deixar desautoritzats i fins i tot desemparats els Mossos, que estan sota el seu comandament, i de provocar un desmarcatge de Puigdemont rebutjant qualsevol actuació violenta.

L’últim episodi d’aquesta divergència ha estat la seua intervenció en el debat sobre política general llançant un ultimàtum al Govern de Sánchez si no convocava un referèndum abans del novembre sense comptar amb l’opinió dels seus socis parlamentaris, ni amb els del seu propi grup. Uns no entenien per què tornava a la pantalla del referèndum amb la qual cosa venia a negar validesa a l’1-O i d’altres simplement advertien que les decisions del seu grup a Madrid no les prenia Torra amb el resultat que el president de la Generalitat ha quedat desautoritzat, ha hagut de retirar el seu ultimàtum i s’ha limitat a demanar una entrevista amb Sánchez, mentre enviava cartes a altres mandataris internacionals per demanar suports al referèndum. Tot un paperot que qüestiona seriosament ja no només la capacitat de lideratge de Torra, que ha quedat en dubte, sinó la mateixa estabilitat del Govern que encapçala, amb contrarietats obertes que es van plasmar en la incapacitat d’arribar a un acord al Parlament sobre els diputats suspesos i que van forçar la suspensió del ple d’ahir i discrepàncies sobre l’estratègia a seguir d’ara endavant amb el procés.