Presó injusta

Es compleix un any de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els dirigents de l’ANC i d’Òmnium Cultural, per les mobilitzacions davant de la conselleria d’Economia, i cal insistir una vegada més en la injustícia del seu empresonament, i també la de la resta de dirigents presos, perquè no han estat jutjats ni, evidentment, tampoc condemnats, perquè no està justificada en el seu cas la presó preventiva i perquè estan complint ja penes de presó, un any en el cas dels Jordis, sense que s’hagi dictat sentència. I tampoc està justificat que se’ls acusi de rebel·lió com ha plantejat el jutge d’instrucció i també la fiscalia, perquè en cap moment ha quedat provat que existís violència, un requisit indispensable per tipificar aquest delicte. Fa l’efecte que s’ha buscat més un escarment o una revenja contra l’independentisme i només els partits de dreta mantenen la defensa de la presó preventiva mentre que des del PSOE i Podem es considera exagerat i desproporcionat que aquests dirigents continuïn a la presó. Caldrà veure què es pot fer davant d’un aparell judicial alineat amb les tesis de Llarena, però la Fiscalia General pot canviar les qualificacions i viuríem una situació més normal si els Jordis i la resta de dirigents presos recuperessin la llibertat fins que arribés el judici. I comentaris absurds

La injustícia de la presó preventiva no hauria de servir per propiciar comentaris que també resulten injustos com el tuit del president Torra acusant l’Estat espanyol de l’afusellament de Companys i oblidant que va ser un règim colpista que s’havia revoltat contra la legitimitat espanyola, i que també va assassinar milers de republicans espanyols, el que va perpetrar aquell crim i molts més contra Catalunya i contra Espanya. És un matís important que convé recordar per respecte a la història i també per no alimentar ressentiments com el que es desprèn del comentari del diputat Antoni Castellà, que avisa que hi hauria afusellaments d’independentistes si no fos per Europa. Més seny i menys rauxa.