Hipocresia amb l'Aràbia Saudita

La tortura i el posterior assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat de l’Aràbia Saudita a Turquia ha desencadenat una onada d’indignació al món occidental amb el règim saudita amb respostes que van des de la suspensió de la venda d’armes que va decidir ahir Alemanya, i la condemna ferma de França i el Regne Unit, que exigeixen aclariments i també sospesen frenar la venda d’armes, fins a la “consternació” del Govern espanyol i els dubtes del govern de Trump, que ha passat de creure’s la versió saudita a reconèixer que hi ha hagut enganys i mentides. Unes reaccions, amb una duresa inversament proporcional a la dependència econòmica de cada país amb els contractes amb l’Aràbia Saudita, que mostren fins a quin punt la hipocresia domina la diplomàcia internacional i com el que eufemísticament anomenen “raons d’Estat” prevalen per sobre de la defensa dels drets humans i les aspiracions democràtiques.

El capítol de Khashoggi és una barbaritat perquè ha estat torturat i assassinat per criticar el règim feudal saudita i defensar la llibertat i la democràcia, però lamentablement només és la punta de l’iceberg d’un país que sistemàticament viola els drets humans més elementals, que figura entre les dictadures amb índexs més baixos de llibertat, que persegueix l’homosexualitat, discrimina les dones que fins fa unes setmanes ni podien conduir vehicles, que continua ancorat en el feudalisme amb la llei islàmica com a única norma. Això sí, és molt ric, o més ben dit, una minoria acumula ingents riqueses que no es dediquen al desenvolupament econòmic, cultural o social del país, ni a atendre les necessitats dels més desfavorits, sinó que són acumulades, i malversades, per unes quantes famílies que controlen amb mà de ferro la perpetuació d’aquest feudalisme.

Tot això ho sap Occident i els seus dirigents, com saben també que Bin Laden procedia d’una d’aquestes famílies i que la dictadura saudita és la font ideològica, financera i política de bona part del terrorisme jihadista, però prefereixen destacar que l’Aràbia Saudita representa la moderació i que és un aliat indispensable per a l’equilibri del Pròxim Orient. Així poden continuar venent armes, fent negocis amb el seu petroli, beneficiant-se de contractes milionaris o de les inversions dels prínceps saudites, deixant les proclames sobre els drets humans per a països més pobres. Raons d’Estat.