Un any després

Es compleix avui un any de la declaració unilateral d’independència al Parlament de Catalunya que havia de ser un esdeveniment històric i que ningú sembla interessat a recordar, ni a celebrar. Arribava la declaració al cap d’una setmana de tensió, i just després de la jornada en què s’havia convocat els mitjans per inicialment convocar eleccions i que tot seguit es va convertir en l’anunci que el Parlament aprovaria la DUI perquè Puigdemont no havia aconseguit garanties que el Govern de Rajoy no aplicaria el llavors desconegut article 155, que a la pràctica suspenia el govern de la Generalitat. Malgrat que s’han escrit molts llibres sobre el tema, encara no es coneix amb detall la història real d’aquells dies, i tot i que cadascú escombra cap a casa, sembla clar que les diferències entre els grups independentistes i la por de ser considerats tous, o traïdors segons la terminologia dels hiperventilats, a més de la falta de garanties de Madrid, van fer que Puigdemont descartés unes eleccions de resultat incert i apostés per una DUI que portava a una intervenció de l’Estat segura. Per què ho va fer? Pensava que Madrid es quedaria creuat de braços després de proclamar la independència? No es va arribar ni a arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat, ni hi va haver cap reconeixement internacional, i alguna consellera ha admès posteriorment que anaven de farol, per la seua part altres han admès que no hi havia ni estructures, ni prou suports per tirar endavant la independència malgrat tots els fulls de ruta i tots els plans que s’havien elaborat.

El dilluns següent, uns van optar per l’exili, altres van comparèixer a la justícia espanyola, que els va enviar a la presó, i es va posar en marxa l’aplicació de l’article 155, fins que les eleccions del desembre van tornar a deixar un Parlament similar al que s’havia dissolt. Un any més tard, tenim divuit dirigents catalans a la presó i processats i altres que han preferit anar-se’n a l’estranger, una societat que segueix dividida, moltes empreses que han traslladat la seu fora de Catalunya i un panorama polític que continua igual d’incert que fa un any, tot i que de moment sembla que s’ha rebaixat la crispació. Cadascú valorarà si estem millor o pitjor, si hem avançat o retrocedit, però seria bo que tots reflexionéssim i aprenguéssim dels errors que hem comès.