David, Goliat i el Tribunal Suprem

El 15 de desembre del 1995 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va canviar per sempre les regles del futbol. La demanda d’un modest jugador belga va fer possible que els jugadors comunitaris deixessin d’ocupar plaça d’estrangers als clubs europeus. Des de l’anomenat cas Bosnan que una sentència no despertava tant d’enrenou per les repercussions que tindria. Va succeir el 16 d’octubre, quan el Tribunal Suprem va dictar una sentència que estipulava que corresponia als bancs pagar l’impost sobre actes jurídics documentats derivat de la constitució dels préstecs hipotecaris i no als clients. La sentència es va conèixer el dia 18 i tan sols vint-i-quatre hores després, el president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, la va deixar en paper mullat. En un acte insòlit, va emetre un comunicat en el qual va argumentar que, “per la seua enorme repercussió econòmica i social”, la interlocutòria seria revisada avui pel Ple de la Sala, format per 31 magistrats. Per avaluar la transcendència de la decisió que es prengui cal tenir en compte que hi ha uns vuit milions d’hipoteques en vigor, la qual cosa suposa que els bancs haurien d’assumir un import que superaria els quatre mil milions d’euros, segons l’agència Moodys. Cap dels grans bancs no ha fet provisió de fons per fer front a aquesta hipotètica despesa i totes les entitats es mostren confiades que si el Suprem ratifica avui la sentència, aquesta no tindrà caràcter retroactiu.

O, el que és el mateix, la banca sempre guanya, perquè entre línies ja han deixat clar que si el client no paga l’impost, s’encariran les hipoteques. Així les coses, centenars de lleidatans estan pendents de la sentència per reclamar una xifra que oscil·la entre els 25 milions i els més de 200 (en cas de la mesura tingués caràcter retroactiu). Tot sembla indicar que, com va vaticinar fa unes setmanes el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, hi haurà una “allau” de demandes per l’impost hipotecari que tornarà a col·lapsar els jutjats especialitzats a resoldre els plets per les clàusules terra. A Lleida, aquest jutjat és el de Primera Instància número 6, que compta amb un jutge de reforç, i que fins al mes d’octubre ha rebut més de 1.500 demandes per productes financers abusius.