EDITORIAL
Menys neu
Per si algú encara en tenia dubtes, l’informe sobre el canvi climàtic encarregat per la Comunitat de Treball del Pirineu confirma estudis anteriors sobre el retrocés de la neu i dibuixa un panorama inquietant amb un calendari relativament pròxim: en trenta anys, el Pirineu perdrà la meitat de la neu que acumula. De moment, s’estan perdent les glaceres i, així, de les 41 que estaven comptabilitzades el 1983, hem passat a 19 en l’actualitat. Es preveu que, per sota de la cota 1.800, la capa de neu es reduirà en un 78 per cent en l’últim quart de segle i les temperatures mantindran la tendència a l’ascens, de manera que ja han pujat 1,2 graus de mitjana en els últims cinquanta anys, un 30 per cent més que la mitjana mundial. Anem cap a un Pirineu amb menys neu i menys dies d’innivació, més calor, menys aigua i més torrencial, amb més riscos de despreniments, com ja estem patint, i alteracions notables en la flora, amb un major risc de plagues, com ja es veu amb la proliferació de la processionària, i en la fauna, amb espècies que es replegaran cap a les altures o fins i tot poden desaparèixer. Evidentment, el canvi climàtic també tindrà un notable impacte a les estacions d’esquí i el turisme, perquè per mantenir la superfície esquiable caldrà recórrer a la innivació artificial, amb els costos i l’impacte que comporta. Les causes, segons els experts, cal buscar-les en l’escalfament global i caldrà treballar per minimitzar els canvis i després adaptar-s’hi amb polítiques de protecció i la potenciació d’un turisme més ecològic. La condemna de Mas
Un organisme desprestigiat que ha estat incapaç de controlar els comptes dels partits, que són els qui designen els seus membres, ha condemnat Artur Mas i els exconsellers Homs, Ortega i Rigau a pagar 4,9 milions per les despeses del 9-N, inclosos els ordinadors que es van destinar a les escoles, malgrat que la Generalitat ha declarat que no se sent perjudicada i que les despeses van ser legals. Se’ls fa pagar per decisions de l’Executiu, una cosa que no es reclama a altres governs.