Un criteri respectable

Dedicar un carrer a una persona a qualsevol poble o ciutat és un honor que hauria de comptar amb el màxim de consens i, en el millor dels casos, aprovar-se després d’analitzar la seua trajectòria amb criteris objectivables i atenent l’opinió de la ciutadania o les peticions dels diversos col·lectius. Però també cal tenir en compte que aquests criteris poden anar variant amb el temps i que el reconeixement social en un moment històric determinat pot mudar-se en desprestigi o viceversa, partint de la base que és impossible que tot el nomenclàtor ciutadà tingui el mateix reconeixement i que hi hagi unanimitat en la valoració dels mèrits. Sí que hi hauria d’haver unanimitat a no homenatjar persones que hagin participat en actes violents o més concretament en la sublevació franquista, però de la mateixa forma cal respectar la voluntat dels consistoris democràtics que van aprovar nous noms.

A Lleida, la polèmica sobre els noms franquistes s’ha prolongat més del que és aconsellable després que el primer alcalde de la democràcia, Antoni Siurana, retirés dels carrers de la ciutat fins a quaranta noms vinculats al franquisme, però alguns es van quedar i, després de mesos de debat i reivindicació de diversos col·lectius, l’alcalde Larrosa va anunciar ahir que retirava quatre noms més (Alcalde Areny, Germans Recasens, Sangenís Bertran i Alcalde Recasens) per la seua vinculació amb la sublevació franquista, i aquests carrers portaran el nom de quatre dones, i en canvi manté els noms dedicats a Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Juan Manuel Nadal Gaya, Carmelo Fenech i Lluís Besa a l’entendre que els quatre primers van ser aprovats per unanimitat per consistoris democràtics, amb el suport d’alguns dels grups que ara els rebutgen, i perquè no està provada la participació del cinquè en la sublevació franquista. Després de consultar experts, l’alcalde ha fixat aquest criteri: respectar les resolucions dels ajuntaments democràtics com a representants de la sobirania popular d’aquell moment i és un criteri respectable que pot ser traslladat a altres moments històrics. De la mateixa forma que l’oposició està en el seu dret a exigir la retirada dels altres cinc perquè la unanimitat sembla impossible.