Alarmant augment de les violacions

Una sola denúncia de violació ja hauria de ser motiu d’alarma en l’àmbit en què es produeix, però que aquestes agressions sexuals augmentin d’una forma esgarrifosa demostra que vivim en una societat en la qual fallen ressorts i que dista moltíssim de considerar-se avançada. Aquest preàmbul ve a col·lació de les fredes dades publicades aquesta setmana pel ministeri de l’Interior, que reflecteixen que a les comarques de Lleida, i només en els primers nou mesos de l’any, es van denunciar un total de 22 violacions, gairebé la meitat a la capital. Però aquí no s’acaba la cosa, sinó que aquestes agressions s’inclouen en el conjunt de 119 delictes sexuals que consten als arxius policials corresponents al mateix període de temps. Les dos xifres suposen un salt quantitatiu respecte als mateixos mesos del 2017, quan es van denunciar 17 violacions, i posen en evidència, per enèsima vegada, la falta de respecte al sexe femení, que podria semblar d’èpoques passades però que, per desgràcia, encara és totalment vigent.

Prova d’això són, per exemple, dos sentències que han transcendit en els últims dies. La primera, dictada per l’Audiència de València, condemna a només dos anys de presó i 900 euros de multa un home per haver agredit sexualment i apallissar durant dos hores una jove de 25 anys després de negar-se aquesta a mantenir relacions amb ell, que era el seu cap. Els més sorprenent de la sentència és que reconeix que la pena és lleu, ja que la dona va ser actriu en la seua etapa escolar, amb la qual cosa podia haver “dramatitzat” el seu relat. Però si aquesta decisió judicial pot semblar fruit de la ciència-ficció, més sorprenent ha estat l’absolució d’un irlandès acusat de violar una jove de 17 anys amb el peregrí argument que ella portava un tanga, sentència que ha provocat una onada d’indignació, tant en aquell país com a les xarxes socials, mostrant aquesta peça de roba interior i incidint que la manera de vestir de cap manera pot relacionar-se amb les agressions sexuals. Aquests dos exemples d’impunitat o de càstigs lleus, als quals es podria afegir resolucions judicials com les de La Manada, evidencien que queda molt de camí per recórrer, i més que per aconseguir una igualtat de gènere, simplement perquè les dones tinguin els seus drets.