Una línia que descarrila

La línia ferroviària de Manresa torna a ser notícia negativa per un altre descarrilament que aquesta vegada ha tingut conseqüències tràgiques: un mort i 49 ferits, a més del tancament indefinit de la línia, cosa que obliga a transportar amb autobús des de Manresa els viatgers que vulguin anar de Lleida a Barcelona. L’accident no ha sorprès els coneixedors de la línia perquè és el tercer sinistre que es registra en els últims deu anys a la mateixa zona de Vacarisses i circulen per les xarxes unes imatges captades per un maquinista en les quals es veu com cau l’aigua i el fang en forma de cascada als dos costats de la via. És un tram conflictiu i per això sorprèn que des de l’ens gestor d’infraestructures ferroviàries expliquessin que s’havia revisat la línia aquest mateix dilluns, a un dia de l’accident, sense que s’hi detectés cap risc. Els fets mostren lamentablement que la inspecció no va ser eficaç per molt que hagi plogut i per molta aigua que s’acumulés als pendents de la via, a la qual cosa s’atribueix en principi l’accident. Però el cert és que, com denunciava ahir un sindicalista, l’alta velocitat acapara totes les inversions ferroviàries i fa anys que línies com la de Manresa no reben els diners necessaris ja no per millorar la infraestructura sinó per assegurar-ne un correcte manteniment. Línies com la de Manresa són fonamentals per articular el territori i per aconseguir un bon servei de rodalies tant cap a Barcelona com des de Cervera fins a Lleida, però desgraciadament se les deixa agonitzar. El desastre judicial

Al jutge Marchena no li han deixat cap altra opció que renunciar a la presidència del Suprem després dels comentaris del portaveu del PP al Senat que qüestionaven la seua independència, però la irresponsabilitat d’aquest senador també ha marcat políticament aquest jutge i a altres de cara a la seua futura trajectòria política. I per això l’han recusat els polítics presos que havien de ser jutjats a la sala presidida per Marchena. Després d’aquesta renúncia, es trenca el pacte per al CGPJ i queda qüestionada la sala que afronta el judici més transcendental dels últims anys.