Mal estil

Fa uns dies va ser el president del Parlament el que va haver de cridar a l’ordre els portaveus per reclamar que no convertissin la cambra en un esbroncada permanent i ahir va ser el Congrés dels Diputats l’escenari d’un episodi vergonyós que es va saldar amb l’expulsió de Gabriel Rufián, a qui van acompanyar els diputats del seu grup, després d’un encreuament de desqualificacions amb el ministre Borrell, que posteriorment va acusar un diputat d’ERC d’haver-li escopit, una cosa que van negar rotundament els al·ludits, que el van titllar de mentider. No ens hauríem d’escandalitzar que a les cambres parlamentàries hi hagués debat o que s’intercanviessin crítiques, però sí que s’ha de condemnar que alguns vulguin convertir-les en un fangar on es falta al més elemental respecte i en què s’insulta impunement. D’un temps ençà, s’han sentit a les cambres reptes a veure’s al carrer després del ple, s’han convertit en gairebé habituals insults com ara feixistes o colpistes, amb un llenguatge i un estil més propi de les tavernes més malcarades que dels dipositaris de la sobirania popular. I la part dolenta és que els que protagonitzen aquestes escenes ho fan pensant que aconsegueixen més popularitat, que responen al que volen els votants i que expressen el sentiment o l’emprenyament de part de la ciutadania.

Sí que aconsegueixen uns minuts de glòria a les xarxes o als mitjans, però desprestigiant una institució que teòricament hi és per resoldre els problemes del país i no per crear polèmiques estèrils que avergonyeixen els patis de col·legi, amb què erròniament s’intenta comparar. Al trist episodi d’ahir, Rufián va preguntar a Borrell amb el seu peculiar estil i el ministre, que s’hi afegeix de pressa, va caure en la provocació amb una resposta en la qual barrejava els “fems i les serradures” que segons la seua opinió deixa el diputat republicà i es va muntar l’embolic, conclòs per la presidenta amb l’expulsió de Rufián pels escarafalls davant de la rèplica del ministre i rematat per la suposada escopinada, que a les càmeres no queda recollida, d’un diputat d’ERC al passar per davant de Borrell.

Els dos van estar desafortunats, però després de l’incident, el que té menys importància ja és la pregunta que es formulava o la resposta, perquè el que ha arribat als ciutadans és l’esbronc, els insults i les desqualificacions. I amb això qui hi surt perdent és el Congrés i la mateixa democràcia.