'No' vol dir no

Després de la polèmica generada per la sentència de l’Audiència de Pamplona que va condemnar els membres de La Manada per un delicte d’abusos sexuals i no per agressió sexual per una violació múltiple als Sanfermines, ens trobem amb una sentència similar de l’Audiència de Lleida que també rebaixa a abusos sexuals el que en els fets provats s’admet com la violació d’una jove per dos veïns de Vielha. A la sentència es reconeix que hi va haver unes relacions sexuals no consentides i que la noia va dir no en repetides ocasions, però els jutges estimen que “perquè un il·lícit de tal índole pugui ser qualificat com a agressió sexual i no abús sexual, és necessari que l’autor, coneixedor del no-consentiment d’ella i d’almenys una inicial oposició exterioritzada, verifiqui una força en les persones, una violència o intimidació objectivament dirigida a vèncer o superar tal negativa o oposició que se li efectua”. I després de reconèixer que la víctima no va consentir, la sala “no aprecia que els acusats desenvolupessin intimidació o cap violència sobre la víctima de tal entitat com per poder vèncer l’exteriorització de la voluntat opositora d’aquella” tot i que admet que “la víctima es va quedar sense recursos per reaccionar d’una altra manera i pràcticament paralitzada, sense cridar, ni resistir-se, més enllà de continuar manifestant la seua negativa als actes dels quals estava sent objecte, la qual cosa va fer innecessària l’ocupació de violència o intimidació per doblegar la seua voluntat”.

O sigui que no n’hi ha prou amb dir no de forma reiterada perquè una violació es consideri agressió i una vegada més sembla que s’interpreta que no hi va haver prou resistència que fes necessària la utilització de violència per part dels agressors i el consegüent enduriment de la sentència. Quin grau de resistència havia d’oposar la noia perquè els jutges ho consideressin agressió? Han de pegar-li i colpejar-la? Igual que va succeir amb la sentència de La Manada, col·lectius de juristes consideren que amb l’actual Codi Penal podien interpretar-se els fets com a agressió, tal com demanava el fiscal, però sense aprofundir en qüestions jurídiques, procediria que amb canvis legals o sense, es reconegués d’una vegada que no és no, que forçar una altra persona a mantenir relacions sexuals no consentides és una violació i no s’hauria de condemnar com a simples abusos, sinó com una agressió sexual en tota regla.