Quatre dies de vaga

Han calgut quatre dies de vaga a l’assistència primària, que han coincidit amb mobilitzacions a l’ensenyament, a la Universitat i també dels bombers a Barcelona, perquè s’arribés a un acord amb el Sindicat de Metges per desconvocar la protesta. Les peticions del col·lectiu mèdic eren més que raonables, revertir les retallades i recuperar la capacitat adquisitiva, ampliar les plantilles de facultatius, garantir un mínim de 12 minuts per cada visita i fixar un límit d’atencions diàries, i en principi redunden en una millor atenció als ciutadans i comptaven amb el suport d’una immensa majoria dels usuaris de la sanitat pública. Però la resposta del govern català, tan ràpid per reaccionar en altres qüestions, ha estat lenta, perquè els ciutadans hem patit quatre dies de vaga quan les reivindicacions s’haurien pogut atendre abans de l’aturada, i confusa perquè des de la coalició governant han tornat a repetir el mantra que la culpa és de Madrid i del mal finançament, o que la qüestió no era prioritària, però l’acord s’ha assolit sense que hagi canviat gens ni el finançament, ni la relació amb Madrid. És evident, i així ho hem repetit en moltes ocasions, que el finançament català és insuficient i injust, però aquesta vaga es podia arreglar abans, perquè qui va decidir destinar menys pressupost a l’atenció primària catalana no és al govern central, i qui ha decidit que el percentatge del pressupost destinat a sanitat sigui menor a Catalunya que la mitjana de les autonomies és precisament el govern català. I aquest govern està en el seu dret de considerar prioritari el procés perquè així figurava en el programa electoral que va comptar amb el suport dels electors, però també ha de governar, afrontar el dia a dia de la gestió i adoptar mesures per solucionar els problemes existents i millorar les condicions de vida dels seus ciutadans. El més imminent era la vaga dels metges, desconvocada després de quatre dies, però segueixen pendents de la protesta els estudiants, que paguen les taxes més altes mentre els professors associats continuen cobrant sous de misèria, les queixes dels bombers o la vaga anunciada per al desembre dels funcionaris públics, a banda de l’elaboració d’uns pressupostos per a l’any que ve que de moment no compten amb els suports necessaris. Uns reptes que obligaran a governar.